El poema del diumenge
Neu

NEU
Fulles seques i neu blanca:
cotó fluix sobre fons beig;
Faig de despullada branca
que quan veu el sol daleix.
Avet de color verd fosc
sobre catifa nevada;
Petjada fosca en el bosc
Sobre el blanc camí deixada.
Pupil·la pel sol ferida
Quan mires de fit la neu;
fred al cos i als pulmons vida,
mà glaçada, calfred breu...
Neu i cel blau i natura
arbre sec i arbre verd
i patinada i caiguda
i rialles i cor net.
Gebrat rierol remorós
baixant rient des del cim...
tirar-nos, jugant, pel cos,
de boles de neu, polsim.
Nevada, bella muntanya
que ets, com de puresa, un cant!
Encisadora companya
de qui, a tu, ve amb cor d’infant!
M. DOLORS GODOY ROTLLENS

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari