NO PENSAR...UN PETIT REPÒS.

No pensar...un petit repòs

en la butaca instal·lada

d’a prop de la llar al redós

amb una pau sols trencada

pel suau guspireig del foc.

És difícil fer marxar

aquest sentiment negatiu...

Temo la Tele engegar

on tothom es contradiu

sens res poder controlar.

En la pandèmia excusant-se

es barallen com el gossos

sense oblidar d’apujar-se

i cobrar sous vergonyosos.

Sens voler assabentar-se

de quanta gent s’ha empobrit

sens poder ni omplir el plat,

sens poder dormir en un llit,

vivint sense dignitat,

arraconats en l’oblit.

Volen que el nostre orgull de viure

fos ser fills d’eixa unitat

que anomenen Gran i Lliure ?

Si ens han pres la llibertat

i als ulls del món ja fan riure!

Com i com dol en l’hispà cor

el no poder-nos subjugar!

Tenim història feta amb valor,

himne i patrona als qui cantar

i el hi fem front sense cap por.

No pensar...un petit repòs

d’a prop de la llar al redós...

M. DOLORS GODOY ROTLLENS