L’ ARMARI DELS RECORDS

He obert el pany amb temor...

El forrellat, com pesava!

Com xerricava amb dolor

i obrir-lo, quan em costava!

Dins, quin tresor amagat,

quina barrija-barreja!

Les meves mans s’hi han apropat

com les d’un orb que tanteja!

Records de més de de 90 anys

de joguines, de cultura,

de robeta dels infants,

d’estris de cuina i costura...

I al fons, molt en el fons,

fins unes restes de metralla,

retrats de grans i minyons,

llibres de text i rondalles...

De cop l’he tornat a tancar,

no em sentia preparada

i em vaig posar a plorar

mirant la clau rovellada.

Sí! Tinc por de què es desboqui

aquest allau de sentiments!

Que, quan amb mots els evoqui

em fugin portats pel vent.

Però ho faré, poc a poc,

aniré abraçant cada peça:

Potser em diran qui sóc

quan recordi, sense pressa...

M. DOLORS GODOY ROTLLENS