M’HAN ROBAT LA LLIBERTAT

(En homenatge als nostres presos i exiliats politics)

Torno al prat dels somnis, prat de quietud dolça,

catifa teixida d’herba, brincs i flors:

grog, marró. molt verd...

la font amagada dins un tou de molsa

amb l’aigua perdent-se com ara els meus plors

de desesperança, de propers enyors

com també, entre plors, el meu cor es perd.

M’assec en un tronc caigut, consumit,

fràgil estructura que insectes i erugues

sens pressa han forjat.

Ple de galeries on passar-hi el dit

amb lentes carícies, carícies porugues

com si resseguissin tantes desventures

cercant-hi els camins que l’odi ha marcat.

Escolto converses, rialles prop meu

mentre jo sofreixo per tanta incertesa.

Fito l’horitzó:

Tot ple de bellesa, amb núvols com neu

posant blanca ombra en la plana estesa,

en boscos i muntanyes curulls de bellesa

mig desdibuixats pel meu callat plor.

Que sola que em sento dessota el cel blau!

Quina set que cap font mai apagaria!

Set i de llibertat,

de trobar en la lluita un instant de pau,

de nova esperança, de nova alegria!

...La font va cantant trista melodia,

notes entristides, notes de comiat.

Adéu bella pàtria! Quant lliure et veuré?

El dia fatídic prompte arribarà

quant em tindrà reclosa l’odi del botxí,

o lluny, en l’exili, com t’enyoraré!

Sols hi ha una esperança: lluitar i lluitar

per la independència, el nostre destí.

M. DOLORS GODOY ROTLLENS