A l’inici dels bells contes dels  Nadals

en els pobles més remots de l’Orient

hi vivien homes savis, mags genials

i també sàvies reines de gran talent.

En tres d’aquells països tan llunyans

hi aparegué  un immens, brillant estel,

les reines sàvies i els savis companys

estudiaren tal prodigi baixat del cel.

Tres d’ells i d’elles ho pogueren desxifrar:

“En un lloc de Palestina, a Betlem,

Maria Verge acabava d’infantar

el Messies promès que fa temps esperem”.

La reina més anciana de cabells blancs

fou la primera en fer el viatge

emprenent un camí ple d’entrebancs

damunt d’un camell i amb sols un patge. 

Lluny d’allà, molt lluny, una reina Rossa

també el seu blanc camell va preparar

i amb quatre patges i  molt poca cosa

plena d’ànsia i de joia el viatge inicià

i d’una terra molt més llunyana

la sàvia reina, Negre de cabells i pelatge,

damunt del seu camell creuà la sabana

portant per escorta el seu fidel patge.

Tenien l’estrella guiant el camí

i en un bell oasi feu que es trobessin.

Pararen les tendes, com varen gaudir!

i no és d’estranyar que es preguntessin:

“Al petit infant que penseu regalar?”

La Rossa portava tots els que podien

D’uns “bolquers” acabats d’inventar

que al Nin i a la Mare gran favor farien.

També el, PER la reina Blanca inventat,

era un “biberó” i saques hi havia

d’una  pols de llet que amb aigua barrejat

un bon aliment per uns anys tindria.

La Negre pensà: “Quan el Nen sigui gran 

anirà pels pobles convertint la gent

i haurà d’estar fort, que bé li aniran

les meves “vacunes”  el més gran invent!

M. Dolors Godoy Rotllens