MAI ENVELLEIX L’AMISTAT

No perdona el temps que passa

i una marca deixa al cos

que ja no pot lluir massa

i es sent molt poc formós.

Les arrugues que han sortit,

el cansament en el peus,

el cos tan adolorit,

hi sents menys i menys hi veus...

No ens ha de ser cap cabòria

caminar amb un bastó

ni anar perdent la memòria

guardada en algun racó!

Hem de fruir amb el somriure

que veiem en cada rostre

perquè el somriure ens fa viure

si el seu goig el fem nostre.

No plorem! Els anys no compten,

compta el que hem compartit,

els records que més importen,

quant d’units que ens hem sentit.

És cert: els anys van passant

i el cos se’ns va afeblint.

Si junts anem caminant

l’amistat es va enfortint.

M.Dolors Godoy Rotllens