Quan en eix bosc de misteri

Tu, viatger, vas endinsant-te

aprèn-ne bé la sortida

o et prendrà el seu encanteri.

Per damunt la fullaraca

amina poquet a poc

per no trencar el silenci

que impregna aquell loc.

Guarda’t dels secrets esperits

que hi amaga la Natura

als qui ni ciència ni religió

donaren mai sepultura.

Recorda que eix bosc ancestral,

de molt antigues creences

i savieses oblidades,

n’era una gran catedral.

Potser en la seva profunditat

tu penses trobar-hi pau

però elfs i mags hi han arrelat.,

junt als arbres mil·lenaris.

Però, si coneixes el camí

i tens clara la sortida,

entra i descansa l’esperit

en eix bosc quasi diví.

M.Dolors Godoy Rotllens