CICATRIUS

Quan ens negàrem a caminar

com ovelles d’un ramat

amb pastors que ens obligaven

a seguir el camí marcat.

Quan fruíem tot caminant,

a poder ser, contracorrent.

Quan teníem iniciatives

que no semblaven bé a la gent

què ens esperava? Sols conflictes

en eixa lluita vital.

Crítiques i fins insults,

conflictes que ens feien mal.

Sens obriren mil ferides

que ens omplien de dolor
però...les ferides es curen

i les cicatritza el plor.

I amb el temps , poquet a poc,

el dolor s’oblida i passa:

Cicatrius que mai s’esborren

i que ens feren de cuirassa.

I si ens cansava l’empresa,

elles ens feien recordar

aquelles subtils cadenes

que ens volien apressar.

Potser això és sols passat?

Les cadenes s’han trencat?

Potser les nostres cicatrius

d’altres n’han estalviat.

M.Dolors Godoy Rotllens