El poema del diumenge
Plora, tenora

PLORA, TENORA
Ens sentim tan bons companys
quan es forma la rotllana,
quan fort estrenyem les mans
i la dansa ens agermana!
Sento, escoltant-te, tenora,
un sentiment especial.
Sembla que l’instrument plora
per l’odi que ens fa tant mal,
dels que intenten fer callar
la llengua, els cants, tot, tot!
Tenora, ja pots plorar:
Tenim l’enemic a prop.
Però, fent callar els instruments
i les mans encadenant
ens fan tornar més valents
i amb més força anem cridant:
“On hi hagi un català
una sardana escoltarem,
una tenora plorarà
mes... tot plorant, dansarem!
M. Dolors Godoy Rotllens

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari