Aquest dissabte dia 13 de novembre, a 2/4 de 12 del migdia, comença un nou cicle de conferències organitzat per l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva i que aquest any i degut a la Covid 19 ha canviat d’ubicació i es desenvoluparà al local del Casal de Jubilats en el carreró d’Anselm Clavé, segons informa l'Ajuntament de Cassà

Ja són quatre les edicions del cicle de conferències. Per aquest any i sota el títol de I després de la guerra què? els conferenciants desenvoluparan diferents temes a l’entorn del franquisme que varen afectar de ple el poble de Cassà i que sovint resten orfes d’investigadors en els prestatges dels arxius i ocults en la memòria oral.

La primera conferència porta per nom L’exhumació de la Tomba del Soldat Desconegut i estarà a càrrec d’Ares Vidal, membre de l'equip del Pla de Fosses, i qui va participar activament en la preparació prèvia, excavació, exhumació i estudi posterior de les restes localitzades a la tomba del soldat desconegut.

En aquesta xerrada es presentaran els resultats de l’excavació arqueològica de la fossa del camí de cal Porrer Vell, també anomenada la Tomba del Soldat Desconegut, a Cassà de la Selva (el Gironès). Es tracta d'una intervenció que es dugué a terme entre el 30 d'agost i el 8 de setembre de 2017, en al marc del "servei de localització, recuperació i anàlisi antropològica i genètica de restes òssies humanes de la Guerra Civil i la dictadura franquista", promogut i gestionat per la Direcció General de Memòria Democràtica del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Les dades prèvies a la intervenció semblaven indicar que la fossa albergava les restes d'un soldat, mort entre els dies 3 i 4 de febrer de 1939, coincidint amb l’enretirada de les tropes republicanes i l’avançament de l’exèrcit rebel en direcció a Girona. Sembla ser que el soldat es trobava atrinxerat en un posició des d'on divisava la carretera que ve de Llagostera, però fou abatut d'un tret i morí, quedant les seves restes inertes vora el camí, fins que, 9-10 dies després de la mort, algú anònim el traslladà fins a un camp ubicat sobre el marge sud-oest del camí i li donà sepultura. Des d'aleshores, la tomba fou objecte d'ofrenes i veïns anònims de la localitat s'encarregaren durant 80 anys de tenir-ne cura, mantenir-la neta i amb flors. Sobre el bàndol i l'origen del soldat, la versió més extesa dins de la memòria col·lectiva és que el finat podria ser un brigadista internacional.

Durant la xerrada es presentaran els antecedents històrics i documentals d'aquest cas que portaren a prioritzar aquesta intervenció dins la llista de localitzacions del mapa de fosses; s''exposaran les conclusions derivades de la recerca efectuada, tant per les restes humanes recuperades, com pels objectes associats; s'aprofundirà en el context històric i els fets que envoltaren la mort d'aquest soldat i s'exposaran els casos concrets de dos possibles candidats per a la identificació genètica de les restes, el txec Pavel Antos i el croat Josip Mufic, i els resultats obtinguts fins ara de l'estudi de l'ADN.

Ares Vidal es llicencià en història per la Universitat de Lleida el 1999 i es dedica des d'aleshores a la recerca arqueològica. Forma part del Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida i ha participat en la recerca de jaciments arqueològics de primer ordre com la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (les Garrigues), l'assentament de l'edat del bronze de Minferri (Juneda, les Garrigues) o la ciutat portuària de Lattara/Lattes (l'Erau, Llenguadoc-Rosselló, França). El 2008, juntament amb l'Andreu Moya, l'Oscar Escala i l'Enric Tartera, va crear Iltirta Arqueologia, una empresa dedicada a la gestió, difusió i investigació del patrimoni arqueològic i cultural, realitzant treballs de naturalesa diversa: projectes d’intervenció preventiva sobre el patrimoni arqueològic, catalogació del patrimoni cultural (arqueològic, arquitectònic i etnogràfic), consolidació i restauració de restes arqueològiques (mobles i immobles), confecció i avaluació de projectes culturals, didàctica de l’arqueologia, foment del turisme cultural o museïtzació del patrimoni cultural són algunes de les tasques desenvolupades per l'empresa. Els treballs efectuats per Iltirta Arqueologia agafen un ventall cronològic molt ampli: des d'excavacions prehistòriques, passant per totes les èpoques posteriors, fins a intervencions sobre el patrimoni etnològic o localitzacions associades amb la guerra civil espanyola.

L’última conferència que s’impartirà aquest 2021 serà "Cassà. Any zero", a càrrec de Francesc Xavier Morales, l’11 de desembre de 2021. L’any 2022 començarà amb la xerrada "Una gran pèrdua, l’exili del magisteri", a càrrec de Salomó Marquès (el 15 de gener). I continuarà amb "Les víctimes dels camps nazis", a càrrec de Jordi Pons (el 12 de febrer); La societat hiperritualitzada, a càrrec de Josep Maymí (el 12 de març); Les brigades internacionals i la batalla per Catalunya, a càrrec de David Gesalí i David Íñiguez (el 16 d’abril); Les dones del franquisme, a càrrec d’Eva Pinyol (el 14 de maig). L’última conferència del cicle portarà per títol Exili i repressió i estarà a càrrec de Jordi Gaitx i Pilar Francès (l’11 de juny).