Un tret de bala -del calibre 9 possiblement- que va entrar per la nuca (l'occipital) i va sortir pel costat del cap, va ser la causa més probable de la mort de l’anomenat soldat desconegut de Cassà, segons han confirmat els treballs realitzats a les restes trobades a partir de l’exhumació de la tomba d’aquesta víctima dels darrers dies de la guerra civil. El que encara està per esbrinar és la identitat que s’amaga darrera aquest cos que des de fa uns mesos està degudament enterrat al cementiri de Cassà.

L’arqueòloga Ares Vidal, una de les persones que més directament va participar en les tasques d’exhumació de la tomba del soldat desconegut, prop de cal Porrer, l’any 2017, avui ha participat a la primera de les xerrades del cicle “I després de la guerra, què?” en la que ha exposat de manera detallada tot el procés dut a terme en aquesta fosa de la guerra civil.

Segons les dades recollides de les restes òssies trobades a la tomba, el soldat que hi va ser enterrat era un home d’entre 30 i 40 anys, d’uns 159 cm d’altura, que tenia indicis d‘artrosi  a la columna vertebral i que, atesa la seva càrrega genètica, tenia característiques comunes a les ètnies procedents del sud d’Àsia. De moment aquestes dades no han permès identificar a qui pertanyia però a partir de l’ADN sí que s’ha pogut descartar que fos cap dels dos candidats que s’havien especulat: Josef Mufic i Pavel Antos; les proves fetes amb familiars d’aquestes dues víctimes de la guerra civil han demostrat que ni el croat ni el txec no són el mort de Cassà. Com se sap en ambdós casos aquest lluitadors de les brigades internacionals es creu que van morir pels voltants de Cassà a finals de la Guerra Civil, a inicis de febrer del 1939, però podria ser que estiguessin enterrats en alguna altra de les foses que hi ha al terme de Cassà i que no s’han localitzat.

El cicle “I després de la guerra, què” consta d’un total de vuit conferències que es duran a terme –una cada mes- els dissabtes al migdia , al Casal de Jubilats; la propera xerrada serà la titulada “Cassà, any zero”, a càrrec del doctor en llengües romàniques, Francesc Xavier Morales, l’11 de desembre.