LA VEU DEL SILENCI

Com costa de destriar

el que ens fa mal o ens és bo,

entre el que ens fa arribar

un excés d’informació!

Sentiments molt oposats

se’ns barregen dins el cap!

Són mentides, veritats...?

De distingir-los qui en sap!

Prou intentes no angoixar-te,

arraconar la ansietat

més, no saps de qui fiar-te:

què és mentida, què és veritat?

El teu cap, tens la impressió

que està a punt d’espetegar

i et penses, -falsa il·lusió-

que el podràs fer callar!

Fer el silenci, quan costa..

fer callar el pensament

aconseguint fer dins nostre

silenci per un moment...

Silenci escoltant les veus del cor,

deixant parlar l’esperit,

fruint amb la formosor

del dia i somniant de nit.

El silenci que aprofito

perquè em parlin els absents.

Tanco els ulls, callo, medito...

He fet callar els pensaments!

M. DOLORS GODOY ROTLLENS