EN CATALÀ CAP AL CEL

Sé que marxaré aviat

amunt, damunt dels estels

i, des del lloc més enlairat,

us enviaré un ruixat

d’aquells mots encisadors

que fan glatir nostres cors.

Els mots primers que hom oia,

els mots de nostra infantesa,

d’una llengua que naixia

fa nou segles i creixia

i que fou el gran tresor

del joglar i el trobador.

En les frondoses arbredes

els penjaré en les branques

prop de rieres i fagedes,

penjaré frases enteres

perquè el vent faci dringar

paraules en català.

Amb elles pintaré el groc

de la humil margaridoia

i també el vermell de foc

que en la senyera hi fa joc

i, amb l’estel damunt pintada,

revifarem l’estelada.

També campanetes blaves

del bonic pa-i-peixet

penjaré en les cantonades

i quan dringuin esverades

us recordin, en passar

que tenen nom català.

Ara ompliu molts de papers

amb gentils mots catalans,

ompliu bústies i carrers,

feu-vos dels país carters

i, contra les tiranies,

Composeu mil poesies.

Cerqueu mots quasi oblidats

per penjar en les garlandes

i amb refranys ben nostrats

dels jaios que ens han deixat

ompliu llibres pels minyons

i feu-ne precs i cançons.

Sentint-vos fruiré com mai

mentre un cor d’angelets

entonarà el virolai

i volaran per l’espai

mil immenses estelades

cobrint les grans serralades

i escoltaré, fet un cant,

el crit que ha sortit del pit

dels catalans fort cridant:

“Catalunya, triomfant

no es deixarà arrancar

ni un sol mot de català.

M.Dolors Godoy Rotllens