El pilot de Llambilles Oriol Vidal no ha començat bé l'any 2022 ja que ha hagut d’abandonar al Ral·li Dakar.

L’etapa Hail-Hail amb una especial de 333 km i un enllaç de 180 km ha estat punt d'inici i final per a la parella formada per Saleh i Vidal amb el seu buggy que sortien en vuitena posició després de la pròleg.

L'etapa havia començat bé i es mantenien en tercera posició a poc menys d'1 minut respecte al líder fins al quilòmetre 122, quan van trencar el palier davanter dret . Poc després va passar el mateix amb els paliers posteriors cosa que ls va obligar a esperar el camió d’assistència sense menjar ni roba d'abric acompanyats de la pluja i el vent a una temperatura de 5 graus. El camió havia bolcat i no arribava. Davant el fred, la pluja i el veure que estaven sols, van aprofitar per a prendre una decisió desesperada. Intentar completar l'etapa (69kms) amb tracció en una sola roda. Va ser una veritable odissea, tal i com explica el mateix Oriol Vidal:

" Mai no oblidaré el dia d'ahir, el vam passar realment malament. És increïble l'habilitat de Saleh en la sorra, per a un mortal és impossible fer el que ell va fer. Vam poder completar l'etapa amb tracció a una sola roda i no una etapa qualsevol, la sorra i roderes que havien eren espectaculars. Anava sortejant les dunes molt intel·ligentment, potser vam fer 10 quilòmetres extres però vam poder passar fins i tot per tots els Waypoints.

La major decepció va arribar en el quilòmetre 292 en el qual quedem enganxats i no aconseguíem sortir. Vam estar molta estona amb la pala, empenyent, aixecant el cotxe... No hi havia maneres, ens vam donar per vençuts.

Vam fer un foc per a escalfar-nos, estàvem hipotèrmics. Per sort l'organització ens va portar menjar per a poder continuar esperant el camió, ara en el nou punt. El miracle va aparèixer quan un camió d'un altre equip ens va treure d'on estàvem embussats i ens va portar a un punt alt en el qual vam poder reprendre la marxa, prop de les 2 de la matinada.

Aconseguim travessar la meta i arribar al bivac, no vam tenir un accident de miracle. Saleh s'adormia al volant i vaig haver de conduir jo després d'haver-li corregit el volant dues vegades. El vaig passar realment malament, estava gelat i tenia molt de somni, fins i tot veia al·lucinacions durant l'enllaç de 120 quilòmetres.

Aconseguim arribar al bivac liquidats a les 6 del matí, però una altra sorpresa estava per arribar. Ningú ens esperava despert per a reparar el vehicle tot i que la nostra hora de sortida era les 9:43.

L'equip havia pres la decisió que no valia la pena continuar, ens va caure el món damunt. Després de tot el sofriment i d'haver d'acceptar que perdíem tota opció a la victòria, ens adonem que es va acabar per a nosaltres. Va ser i està sent alguna cosa duríssim tant per a Saleh com per a mi, ens hagués agradat intentar girar la truita i marxar a casa amb bon sabor de boca”.

No em queda una altra que marxar a casa i acceptar la realitat.

Vull donar les gràcies a tota la gent que m'ha donat suport, tant patrocinadors, família, amics, seguidors... A tots, sento molt haver fallat i no haver pogut fer-vos gaudir uns dies més. Espero que la pròxima surti millor”.