La lectura del "davantal" pronunciat aquest matí per Laura Rosel al Matí de Catalunya ràdio ha servit de cloenda de l'acte institucional de celebració del Dia Internacional de la Dona celebrat aquest migdia a la porta de l'Ajuntament de Cassà, a Can Nadal. La regidora de serveis Socials i Ciutadania Núria Salvans ha llegit aquest escrit després de recordar que la situació de la dona ucraïnessa és especialment greu en  aquests moments i de recordar els esforços de la nostra societat per mirar d'atendre aquesta greu crisi humana que es pateix en aquell país.

Els actes del Dia Internacional de la Dona a Cassà han començat amb la lectura del manifest de la jornada, feta per la tècnica de ciutadania de l'Ajuntamet de Cassà.. La regidora Núria Salvans ha presnetat l'acte al qual han assistit  representants de diferents entitats locals i persones treballadores i regidores de l'Ajuntament

Els actes que tindran lloc avui i durant la resta de la setmana a Cassà per celebrar el Dia Internacional d ela Dona són els següents:

A les 19 h es farà la inauguració de l'exposició "La lluita per l'oportunitat de viure. Les dones durant la segona República, la guerra, el franquisme i la construcció de la democràcia", aquesta exposició fa un recorregut per la societat  a partir del 1931 i fins al 1978, aquest període de temps va concentrar molts moviments polítics i socials, d'una gran intensitat pels fets històrics i la complexitat de les experiències vitals que van viure diverses generacions. El relat està centrat en les experiències i aportacions de les dones, perquè sovint han estat ignorades o menystingudes. 

Dijous 10 de març a les 18 h a Can Trinxeria el Cercle de Dones organitza una xerrada on es podrà fer un tastet dels diferents tallers i activitats a més de presentar el Cercle de Dones, a càrrec de la Sívia Fresneda.

Dissabte 12 de març a les 13.30 h al Casal de Jubilats tindrà lloc el Dinar de la Dona, amenitzat per DJ Raver. Aquest dinar, que es recupera després de l'aturada per la pandèmia,  es complementarà amb una visita a l'exposició "La lluita per l'oportunitat de viure" i les actuacions de la Coral Salvadora Catà i  Las XL "Abandónate mucho" a les 18 h a la Sala Centre Recreatiu.

• Preu del dinar: 15 €. Venda de tiquets pel dinar online aquí (cassa.cat/ciutadania) i també a Can Trinxeria
• La reserva d'entrades pel concert de Las XL "Abandónate mucho" a cassacultura.cat

Manifest de la Generalitat de Catalunya, "8M, Cap a una normalitat feminista"

Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col· lectiva i la mobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de les dones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones i estan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que fa que una part de la societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal· li enla falsa equidistància del «ni masclisme ni feminisme».Al llarg de la història, tant a Catalunya com arreu del món, els drets de les dones no han estat atorgats, sinó que han estat guanyats mitjançant l’organització col· lectiva i lamobilització de les dones mateixes. Malgrat els avenços aconseguits en tres segles de corrents de pensament feminista i dos segles de lluita organitzada, els drets de lesdones encara no estan plenament garantits, no són una realitat per a moltes dones iestan subjectes a retrocessos. Per això urgeix trencar el miratge de la igualtat que faque una part de la societat es pregunti «què més volen les dones?» o que s’instal· li enla falsa equidistància del «ni masclisme ni feminisme».El patriarcat i la seva ideologia, el masclisme, continuen ben vius a la nostra societat. El gènere, juntament amb altres eixos d’opressió, és encara avui un element centralde les estructures i les relacions socials, econòmiques i polítiques. A través de lesrelacions de poder de gènere, el patriarcat reprodueix quotidianament estereotips,rols socials i jerarquies d’estatus que coarten la llibertat de les nenes, les adolescentsi les dones.

D’una banda, persisteixen greus desigualtats materials com la feminització de la pobresa, l’assignació a les dones del treball de cures no remunerat i de menystingut valor social, la segregació vertical i horitzontal del mercat laboral, sous més baixos―fins i tot salaris inferiors per la mateixa feina― i condicions laborals més precàries per a les dones. D’altra banda, el patriarcat ho impregna tot de jerarquies, desigualtats i discriminacions que són alhora la base de les violències masclistes quees produeixen en cadascun dels àmbits de la vida, de la devaluació de tot allò relacionat amb la feminitat i amb les dones, del sexisme i la misogínia disfressats detradicions o d’humor, d’una pressió estètica asfixiant que cosifica les dones i hipersexualitza les nenes i les adolescents, i de la sobrerepresentació dels homes enels llocs de lideratge, de presa de decisions i de més visibilitat, incloent-hi els mitjansde comunicació. També es manifesta en la ceguesa de gènere, que no té en compte les experiències, les realitats, les necessitats i les expectatives de la meitat de la població, ja sigui en nombroses lleis i polítiques públiques, en els currículums educatius, en el dissenydels productes tecnològics, i en les normes i pràctiques ―formals i informals― de funcionament de les institucions, de les organitzacions polítiques, econòmiques i socials o de les entitats.

Totes aquestes injustícies de gènere interaccionen amb el classisme, el racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l’edatisme o la situació administrativa, i produeixen formes específiques i agreujades de subordinació de les dones. Peraquest motiu, les vindicacions feministes són molt clares: acabar d’una vegada per totes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igualvalor de la veu de les dones en la participació en totes les esferes. Totes aquestes injustícies de gènere interaccionen amb el classisme, el racisme, la cisheteronormativitat, el capacitisme, l’edatisme o la situació administrativa, i produeixen formes específiques i agreujades de subordinació de les dones. Peraquest motiu, les vindicacions feministes són molt clares: acabar d’una vegada pertotes amb les injustícies distributives i de reconeixement i assegurar la paritat i l’igualvalor de la veu de les dones en la participació en totes les esferes.

Davant les desigualtats, discriminacions i violències estructurals que pateixen les dones pel sol fet de ser dones, hi ha dos canvis imprescindibles i inajornables. En primer lloc, el paper actiu dels homes per identificar i rebutjar els estereotips, les actituds i els comportaments masclistes propis i dels seus entorns laborals, familiarso d’amistats que normalitzen i perpetuen la discriminació, el menysteniment, la cosificació o les violències envers les dones i que, al mateix temps, els imposen a ellsmateixos una determinada manera de ser i de fer com a homes. Així mateix, elshomes han d’assumir la responsabilitat que els pertoca en la sostenibilitat de la vida, i en el treball domèstic i de cures. El feminisme és per a tothom. En segon lloc, la resposta institucional ha d’estar a l’altura. La vitalitat del moviment feminista al carrer ha fet possible en les darreres dècades que els feminismes i la seva agenda política transformadora hagin irromput amb força a les institucions. De les vocalies de dones en el moviment veïnal a les regidories de polítiques de dones, d’igualtat i, més recentment, de feminismes, i a les àrees i programes d’igualtat de les diputacions i els consells comarcals; de l’Institut Català de les Dones a una conselleria pròpia del Govern de la Generalitat de Catalunya, el Departament d’Igualtat i Feminismes. Estructures totes elles per deixar enrere la lògica sectorial amb què s’han identificatles polítiques d’igualtat i que requereixen el reconeixement i els recursos humans imaterials necessaris per dur-les a terme. Estructures per elaborar polítiques feministes transversals, interseccionals i globals que impliquin tots els nivells i àmbits d’actuació dels poders públics, incloent-hi els pressupostos públics. Polítiques públiques per impulsar una veritable transformació feminista que, posant lavida al centre, s’adreci a les necessitats pràctiques més immediates (de cures o d’usos del temps, entre d’altres) i que, simultàniament, impulsi canvis estructurals per enderrocar el patriarcat (com, per exemple, la redistribució del treball remunerat i no remunerat o la plena garantia del dret al propi cos). Polítiques públiques que siguin undic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres moviments antidrets i antigènere, tant a Catalunya com a escala global. El feminisme és llibertat.d’usos del temps, entre d’altres) i que, simultàniament, impulsi canvis estructurals perenderrocar el patriarcat (com, per exemple, la redistribució del treball remunerat i noremunerat o la plena garantia del dret al propi cos). Polítiques públiques que siguin un dic de contenció davant la presència creixent del feixisme i d’altres movimentsantidrets i antigènere, tant a Catalunya com a escala global.

El feminisme és llibertat.La transformació feminista ha de suposar també una nova forma de fer política, més democràtica i participativa, en què les polítiques públiques siguin el resultat d’una interlocució real amb entitats i col· lectius, especialment d’aquells que defensen la justícia social en totes les seves expressions, amb l’objectiu de dissenyarconjuntament un nou contracte social que permeti viure vides lliures i dignes atothom. Una forma de fer política també en què les institucions dels diferents àmbits territorials col· laborin i cooperin per fer efectius els drets ja assolits i per impulsarnous drets feministes. La transformació feminista ja ha començat i és imparable, perquè els feminismes són el moviment sociopolític més potent i transversal que hi ha actualment a escala global. El ple garantiment dels drets humans de les dones no pot esperar més. No és just demanar a les dones que esperin més temps. No és una utopia ni pot ser tampoc una promesa per a les generacions futures. El reclam històric de justícia, equitat i llibertat ha de fer-se realitat avui. Ho volem ara.