UNA MORT LENTA

Quan un mor sobtadament

hi ha sorpresa, desconsol.

Més...l’esperit mor lentament,

per ell no hi ha toc de dol.

Ell mor si, en contemplar-nos

en l’espill, ens estem veient

incapaços d’agradar-nos,

l’autoestima perdent.

Lentament matem l’esperit

si a cada instant ens queixem

i anem entristits al llit

i entristits ens despertem.

Mor l’esperit moltes vegades

si no ens envoltem d’amics

amb qui compartir abraçades

i records nous i antics.

Mor si cerquem la cultura

a través de les pantalles

que ens brinden telebasura

i misèries i baralles..

L’esperit vol acceptació,

donar i rebre ajut,

estimar el nostre jo.

Matant-lo, tot ho hem perdut!

M. Dolors Godoy