Vaig recollint les engrunes

que he deixat per el camí,

tot el que queda entre les runes

dels somnis que vaig teixir.

Les recullo una a una

per posar-les en un vers;

fins la més petita engruna

que ja no em serveix de res

i, el vers l’enviaré al cel

com si fos una cançó

encerclada amb llum d’estel

I amb llàgrimes d’emoció,

O en faré unes arracades

amb les perles que han crescut

dins les llàgrimes vessades

en eix llarg recorregut..

I, quan arribi la nit,

 ja cada engruna rescatada,

cercaré el repòs del llit

de vells records envoltada.

M.D. Godoy Rotllens