MAR, PER QUI BATEGUES?

Mar silenciós d’un bell color blau,

ets viu i respires amb sospirs d’amor.

Tu, mar silenciós, digues-me, si et plau,

si avui és per a mi que bat el teu cor.

O potser t’atrau tota la bellesa

que hi ha en la terra que vens a besar,

tot allò que abraça la naturalesa

o aquest cel que admires i veus tan llunyà?

Amb aires de fondària s’infla el teu pit

i per això enveges aquest cel tan clar

i la llum brillant que, de dia i de nit

et torna la calma i et ve a bressolar.

Però, quan arriben els núvols negrosos

per tal de tapar-te el cel estimat,

bategues, bramules amb crits espantosos

intentant, amb fúria, la fosca trencar.

Quan fugen els núvols i fuig la foscor,

tu encara gemegues molt esvalotat

i criden les ones encara amb temor

fins tornar a veure el cel retrobat.

La calma perduda retrobes per fi!

Sé que és el mar blau qui t’ha enamorat

i que si bategues no ho fas per a mi

i és, contemplant-lo, que fort el teu cor bat!

M.Dolors Godoy Rotllens