ESCOLTA’M NIT

Nit, quan arribis del món de les faules

vina a inspirar-me una nova poesia,

dicta’m, en la fosca, les belles paraules

que no sé trobar en la llum del dia.

Durant tants de segles tu has inspirat

els cors dels poetes que,  mirant al cel,

en la teva fosca , s’han embolcallat

fruint del silenci, tremolant d’anhel...

Puja’m al tu carro en la fosca nit,

parla’m entre ombres, serè tot oïdes

lluny de la tristesa, l’angoixa, el neguit,

dicta’m paraules d’amor mai sentides.

Quants pensaments, de tants cors inquiets,

del soroll del dia s’han escapolit

per rimar nous versos dins eix món secret

i ple de misteri de la dolça nit

i, uns nou cant d’amor i una nova poesia,

sacsegen la teva secreta foscor.

fes-me, nit, poeta quan s’acaba el dia

per no endinsar-me en somnis d’enyor.

Poeta d’amor i entrega constant

entrar en la teva ombra, neta de remor

i que, amb les paraules que em vagis dictant,

enceti un nou matí repartint amor.

M.D. Godoy Rotllens