SENSE PÀTRIA

Vingué en una patera,

el mar no el va engolir

ni el deixà en cap frontera

i, un dia, arriba aquí.

El dolor d’aquell partir

no tindria mai més cura:

sense tenir cap destí,

 es llençà a l’aventura...

   En els carrers enrajolats

l’hi mancava el color verd;

per mils de peus trepitjats

tot li semblava un desert.

  Creia sentir, a vegades,

-potser dut per tant d’enyor-

sentor de cançons amades

que li trencaven el cor.

Quan contemplant l’horitzó

intentava descansar,

cridava afogat pel plor:

“Mai més, no podré tornar!”

Després...de nou caminava

omplert de tristor mortal

no sabent ni a on anava,

ignorant el seu final.!

M.Dolors Godoy Rotllens