PASSEJANT PEL MERCAT

Visito, n’és el dia, la plaça del mercat.           

 Allà em barrejo amb tot un munt de gent

que, al pas dels anys, han teixit una història,

història que, potser, mai ningú ha escoltat 

i que potser tampoc guarden en la memòria.

sense que els preocupi allò que els hi ha passat.

Uns han cercat un banc –que les cames pateixen!-,

Altres, miren i remenen  enmig les paradetes

o parlen amb  amics en mig de la cridòria

 dels venedors que, a crits, per vendre es deleixen.

Repasso cada rostre cercant-hi ”aquella” història,

però, cap d’aquells rostres, no res  m’ofereixen.

Els que, sense mirar-me, es creuen avui amb mi,

rostres desconeguts  o a qui veig cada dia,

els qui d’aquell passeig en fan una rutina,

i amb pressa o amb calma van fent el seu camí...

com m’agradaria fer-ne la biografia!

Però en cap d’aquells rostres res hi puc llegir.

Em trobo amb persones que m’omplen d’alegria

o amb els vells amics que estimo de tot cor,

intercanvio somriures amb un gest amatent

 a gent que no conec,  per mera cortesia.

Quan en propers mercats no hi trobi aquesta gent

“Que els deu haver passat?” segur em preguntaria.

Quan el meu caminar s’acabi també un dia

algú es preguntarà: “On és, què li ha passat

que ja no es passeja, com sempre, pel mercat?”

M.Dolors Godoy Rotllens