ARRUGUES

De cara al mirall, tot sovint,

veig les arrugues creixent.

Es van sempre aprofundint

i sempre van en augment..

Això és cosa de l’edat

-et diuen els erudits-

com ho és un cos cansat

o els reflexes reduïts.

Més... les arrugues dels ulls

diuen que és del que he rigut

saltant-me tots els esculls

que, en mon camí, hi han hagut.

Rialles... -i, a voltes, plor-

però aquest a dins es queda,

tant sols pot arrugar el cor

si no el tens com una pedra.

Aquestes... ben amagades!

Ningú no les pot mirar.

Hi penso poques vegades

perquè inciten a plorar.

Les dels meus ulls no importen,

evoquen felicitat!

Les que mal record comporten

les tanco amb forrellat.

M. Dolors Godoy Rotllens