Deixa’m dir-te que t’estimo,

 ja sé que ets sols un arbre

 però m’agrada abraçar-me

 al teu tronc acollidor.

 Tant d’amor en tu endevino!

 Amb la saba impregnar-me

 que hi ha al teu interior

 per la xafogor calmar

 del sol que em vol cremar

 a tu vinc a refugiar-me.

 Deixa’m dir-te que t’estimo!

 Sé que sols ets una flor

 mes...que bonic el teu color!

 Les fulles que embelleixen

 els senders per on camino

 omplint-ho tot de verdor.

 Flors que per tot apareixen

 com petites pinzellades

 amorosament pintades

 per la ma d’un déu pintor .

 T’estimo, no ho sabies,

 ocell que amb el cap torçat

 mires a cada costat. Escolto embadalida,

 el piu-piu que tu m’envies

 i que fins a mi ha arribat

 amb notes fetes a mida.

El teu cant omple el meu cor

i tot em parla d’amor

i el cel t’escolta extasiat.

 Sí! A tota la naturalesa

 que m’envolta nit i dia

 dir, com l’estimo, voldria

 doncs forma ja part de mi.

 Em dona vida i bellesa

 i el cor omplen d’alegria,

 i embelleixen el camí.

 El silenci el tornen cant

 per això us estimo tant

 i dins meu us feu poesia!

 M.Dolors Godoy Rotllens