SOMNIAR...DESPERTAR

El son es va fent més fluix,

ja comença un nou matí.

El cap s’omple de garbuix:

Els somnis fugen de mi

i jo els vull retenir.

El coixí encara em festeja

tan calentó i impregnat

de l’escalf de la barreja

entre somni i realitat

que encara no he destriat.

Ahir vespre, en el balcó,

la meva vista es perdia

mes enllà de l’horitzó

un estel fent-me de guia.

Quin goig, quina pau sentia!

I, tot picant-me l’ullet,

la lluna plena em mirava.

En un recòndit indret

un ocell feliç cantava

i el son, silent, arribava...

Però ara, sento aquí,

en les galtes i en el cor

l’escalf d’aquest nou matí

i dels somnis el record.

Que bé, de nou, dormiria

i nous somnis teixiria..

M.Dolors Godoy Rotllens