UNA CUCA EN L’ABADIA

El Pare Abad, resant  passejava

en la nit clara brillant en el jardí.

Una cuca de llum pels seus peus rondava

i l’Abat, amorosament, del terra la collí.

Un gran falcó que en un arbre vivia,

veié la cuca en mans del sacerdot,

cridà a la pobra cuca, mig mort de gelosia:

“Quan se t’acabi el llum, et tornaran al llot!”

Deia l’Abat aixecant el ulls al cel:

“ D’entre totes les cuques d’aquest claustre envellit .

tu brilles entre totes amb una llum d’estel.

Demà ja et cercaré, vull ser el teu amic.”

.

El gran falcó, que damunt d’ells es passejava

feia batre les ales perquè tothom el mirés.

La cuqueta de llum parlar amb ell intentava:

Però tenia por  , enfadat, se la mengés...

Vil i rastrera sempre a la terra aferrada!

Que tinc que veure amb tu? jo noble ocell

I la cuca de llum encongida i espantada

anà a refugiar-se dessota d’un clavell.

Maria Dolors Godoy