Veniu família, el dia ja reposa,

petits i grans i àvia, tots veniu!

El foc ens crida amb llum roja i blavosa

i, roig intens, també ens crida el caliu.

Avui és una nit d’hivern fosca i glaçada.

La taula ben parada esperant el sopar.

Mireu com creix el foc: quina passada

sopar vora la llar!

En la butaca gran quasi s’hi adorm l’àvia

I, els més petits, trastegen a prop seu

però, un cop a taula, seguint la costum sàvia

l’àvia els fa callar per pregar al bon Déu.

...Quantes persones ni amor ni llit tenen!

Sempre hi penso quan veig tant benestar!

Quins tristos pensaments tinc vora de la llar...

Vosaltres fruïu veient com salta una guspira

però... jo tinc por del trist hivern del cor!

I ploro per la gent que plora i sospira

perquè pateixen gana i fred i els falta amor!

Parlem-ne entre tots de nou vora el foc

mentre ens espera un llit calent on descansar.

Pensem què podem fer, sigui molt, sigui poc

agraint el bon sopar que hem fet prop de la llar.

M.D.Godoy Rotllens