Aquesta nit ha mort a Madrid, a l'edat de 73 anys, l'escriptor i actor Jordi Dauder, famós sobretot per la seva aparició a la sèrie de TV3, Nissaga de poder. Dauder havia residit una temporada a Cassà.

L'any 1996 Jordi Dauder va ser un dels representants de Cassà al programa de TV3  Som i Serem, conduït per Carles Cuní,  que es dedicava a difondre la realitat dels municipis de Catalunya. Dauder, en aquella època passava temporades al nostre poble on com ell manifestava "hi venia a descansar", ja que hi trobava l'ambient ideal per relaxar-se després del treball al cinema o televisió.

Aquesta és la biografia de l'actor tal i com surt a la wikipèdia

Nascut en la Badalona del 38, al final de la Guerra Civil Espanyola, era fill d'un dramaturg. Dauder va veure amb cinc anys com la dictadura franquista empresonava al seu pare per les seves conviccions polítiques. Va ser aquest fet el que va impulsar a Dauder per dedicar-se a la interpretació, ja que originalment volia dedicar-se a la medicina.

Es va llicenciar en Belles Arts, a la Universitat de Barcelona, i també en Història contemporània, a la Universitat de París, on va haver d'exiliar-se per motius polítics. Allà va romandre durant més de 15 anys.

[modifica]Carrera artística

Després d'acabar els seus estudis universitaris a París, va començar a donar els seus primers passos en el teatre al mateix temps que participava en diferents moviments socials que propiciarien la revolució del maig francès de 1968 i essent també un dels principals fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària de França i anys més tard també la d'Espanya.

En tornar a Catalunya, va començar treballant en una llibreria a Badalona, sota el nom d'Eina, i posteriorment va passar a coordinar la revista Quimera, d'anàlisi literari, on actualment aporta les seves col.laboracions. La seva carrera com a actor professional no va començar fins als anys 1980.

El 1988 va començar la seva activitat com a actor en el cinema i la televisió, a més d'un llarg recorregut teatral, tocant pràcticament tots els gèneres, des del clàssic (Antoni i Cleòpatra) fins el monòleg (La geografia estilogràfica), on debuta com a director en obres de Beckett. En el seu recorregut teatral destaquen muntatges d'autors com Txèkhov o Shakespeare.

Entre les seves últimes obres es troben La gavina (2002), Après moi, le déluge (2007-08.09), amb Vicky Peña, Hamlet i El Bordell, totes dues el 2008, i Platonov (2009), de Txèkhov. Cal destacar que per aquestes últimes obres ha estat finalista als Premis Max, els més importants de l'escena espanyola.

En televisió va arribar la seva popularitat amb la telenovel·la Nissaga de poder (1996-1998), emesa per TVC. Aquesta sèrie, on interpretava Mateu Montsolís i on va treballar amb actors com Emma Vilarasau o Montserrat Salvador, es va convertir en la segona més longeva, per darrere d'El cor de la ciutat, de la mateixa televisió.

Dauder és un dels eterns secundaris del cinema espanyol i ha participat en Pont de Varsòvia (1990), de Pere Portabella, La marxa verda (2002), de José Luis García Sánchez i també Amor idiota (2006), de Ventura Pons (del qual ha participat en diverses pel·lícules com Carícies i Amic/Amat, totes dues el 1998, i Anita no perd el tren, el 2001).

El 2008 es va produir el seu retorn al cinema amb Camino, de Javier Fesser, on Jordi Dauder va donar vida al Don Luis, un sacerdot de l'Opus Dei, i li va valer la seva primera nominació als Premis Goya en la categoria de «Millor actor secundari», alçant-se com a guanyador a la XXIII edició dels premis. Aquest mateix any també interpreta a Manuel Azaña, el darrer president de la II República Espanyola, a la pel·lícula, en clau de documental, Azaña, que li val el Premi Gaudí pel seu paper protagonista.

També ha estat actor i director de doblatge, tant de sèries com de llargmetratges i ha posat veu a actors com Gregory Peck o Nick Nolte i en pel·lícules com Gladiator (doblant a Richard Harris), Star Wars (doblant a Ian McDiarmid), o Matrix (doblant a Randall Duk Kim), entre altres.

Una altra de les seves facetes és la d'escriptor i poeta, autor de la novel·la El estupor o A través de les derrotes, publicada el 1996, i de poesia i contes, faceta en la qual ha estat guardonat. També ha rebut pel seu treball literari el Premi Miquel Martí i Pol de poesia i de narració breu on ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Sabadell.

També és cofundador i col·laborador de la revista El Viejo Topo (Barcelona), de la revista Coyoacán (Mèxic) i de la revista Sin Permiso, d'on és membre del consell editorial.

El 2008 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Va morir el 15 de setembre del 2011 a la clínica Ruber de Madrid a causa d'un càncer.^[4]