Merci a tots. Després de 10 anys en el club he decidit plegar i voldria des de aquí donar les gràcies a tothom que ha estat i ha cregut en  mi.

Vaig començar entrenant uns benjamins algun dels quals ja ha debutat al primer equip. Plego perquè s'ha complert un cicle.

Primer de tot dono gràcies a en Joan Carbó, “Sacot”, que em va donar l’oportunitat primer de ser entrenador i, un any més tard, va atrevir-se a oferir-me el càrrec de coordinador de futbol 7.

També agraeixo a les diferents juntes que han continuat creient amb mi fins a encomanar-me la responsabilitat de ser director esportiu de la U.D. Cassà. Segur que moltes persones han pensat que les relacions familiars hi han tingut alguna cosa a veure però.. .tothom és lliure de pensament.

També voldria agrair a tots els entrenadors, ajudants, delegats, directius que m'han acompanyat en aquests anys. Sense ells, el que he fet no hagués estat possible.

En especial voldria destacar en PIBE, perquè va ensenyar-me quin són els valors reals de l'entrenador dins aquest món. I també crec que una de les coses importants que he aconseguir en aquests anys han estat les amistats, amistats de tota la vida amb entrenadors o pares o gent que passava pel camp.

Als pares i mares: moltes gràcies per confiar-me els vostres fills; segurament em deixeu el que té més valor a la vostra vida, més que els cotxes, més que les cases... I als que sempre heu anat criticant a l'esquena: gràcies per fingir, ara ja no caldrà, i ara els vostres nens seran més bons.

I sobretot moltes i moltes gràcies als nens i nenes que han passat pel nostre camp. Ells i elles són la motivació que tingut durant 10 anys per anar treballant i entrenant amb la màxima il•lusió.

Però tot s'acaba i cal que entri gent nova, amb idees fresques i noves motivacions. Jo necessito trobar aquestes motivacions, aquestes idees fresques a altres llocs.

I m'agradaria acabar desitjant molta sort a la gent que entri a la directiva de la UD Cassà a partir del 29 de març.

Restaré a la seva disposició pel que faci falta. I, com jo, crec que els hi haurien de donar suport tots els pares i mares i també les institucions que sé que fan tots els esforços possibles; però, de veritat, no se si s'han cregut mai això de que l'esport és la millor inversió per als nostres joves.

Merci. Visca el Cassà