PERDEN LES FORMES

ARCADI SITJÀ PARADEDA EMPRESARI

Tot passejant engoixat com la majoria de les persones de gènere masculi quan hem castigan tot un dia de compres amb la meva senyora,voleiàn i perdent un mont d'hores per Girona amb aquelles llargues estades a les botigues on tot es macooooo i tot estar rebaixat i que normalment acabes desestebilitzant el pressupost del mes.

,Pero a la senyora l'hi ha omplert aquell buit compulsiu de poder d'adquisició,satisfacció personal que el final es transformara amb mes articles al armari i un mon de comentaris amb les seves amigues,marcàn aixi el seu estatus real o fictici tanseval,tornan al tema que hem procupa i el motiu d'aquesta reflexió es el seguent,en quant a les formes en que s'aten al client i que de en segur molts de vosaltres hem donareu la raó. 

Primera hora el mati arribem a Girona primer de tot i per comentar el recorregut marotoniá que ens espera ,entrem a una cafeteria ens asseiem al mostrador el cambrer aixeca el dit i fa un gest amb el cap , jo que soc de pages amb giro i no veig rès al tornar a la meva posició hem diu que no te tot el dia,jo l'hi comento doncs mira que sera llarg el dia pensant amb el que m'esperava,i em contesta si pendre alguna cosa o nomes tinc ganes de fer-lhi perdre el temps i tan que pendre quelcom per aixó he vingut aquest establiment l'hi torno a contestar ,prou de tonteries hem replica què desitja ,un cafè ,un crousant,i un cafè amb llet sius plàu ,finalment hens serveix i tot discretament deixá el tiket sota el plat del cafè que evidentment el cafè el prènc jo i ja es dona per suposat que soc el que pago el ser el mascle dominant,demano per fer efectiu el mateix i hem contesta amb un tó de superioritat comvida la casa en principi creia que el tira i arronsa hauria estat entès, pero no si no que habia estat un gest de repulsa volen dir no ens fas falta, ja que al costat nostra si assenta una persona i comença amb el mateix dit i el mateix gest.

Un cop ja sortits entrem a una botiga la meva senyora escull una peça de roba i mentres segueix obserbant altres articles hem diu que vagi a pagar a la caixa l'esmentat , mentre acaba de fer un cop d'ull m'acosto a la caixera i sense dir-lhi rès hem diu efectiu o targeta jo lhi contesto BON DIA i ella hem respont efectiu o targeta BON DIA repeteixó i ella hem contesta perdoni bon dia efectiu o targeta ,jo com a bon noi al haber contestat al meu Bon Dia i haber demanat perdo l´hi contesto en efectiu sius plau i ella amb contesta aqui te el seu cambi i que passi bon dia "gracies igualment"l'hi responc. I per acabar d'arrodonir el dia entrèm a uns grans magatzems adquirim certs articles en principi molt ben atesos i molt ben assessorats pels dependents els quals hem demanat informació en han tractat amb una educació impecable.

Arribem a la caixa i la caixera també mol ben educada efectuem el pagament i el passar pel detector de furts comença a pitar com un condenat tan jo com la meva senyora quedem parats i suposo vermells com pigots, de cop i volta un segurata s'acosta a la meva senyora i em pocs modos l'hi diu que obri el bolso devant de tots els clients que existien al voltan jo lhi responc juntament amb la caixera que comprobi els articles de les bosses del qual ja tenim el comprobant de caixa que de ben segur que algun article porta quelcom dispositiu de seguretat i la noia no la percebut i se li a passat mentrestan el guarda tossut amb el bolso de la meva dona amb un to de vèu inusual fins que finalment es compro- ba l'error que esmentabem al pincipi del fet i que degut el seu comportament dirigin-me al guarda de seguretat no compartia les formes e que realitzava la seva tasca,tot i siguen conscient de la mateixa, a contrapartida vam solicitar al gerent de l'empresa que respongues d'aquest fet el cual ens retribuir amb l'import de la compra tot i enportant-nos la mateixa pero lamentablement i per un simple error de ben segur que les represalies per la caixera i el guarda per part de l'empresa no es debien fer esperar i dita retribució de ben segur que passar a la partida de furts, tot per perdre les formes , ja que tots som humans i tots ens equivoquem.

Tanmateix i veien aquests comportaments ,recordo el temps que jo de petit darrera teniem una monja amb un regla de fusta que ens adressaven ,es veritat que també perdien les formes i potser no ès la millor manera pero el llegat que deixaven creieu-me que ès molt millor que el d'ara o potser no poder ès que som anticuats poder ès el nou estil de vida ,i escoltan els comentaris que fan la gent "amb l'ho que cobren què esperas" simplement no veig la comparació.

Comentaris

Aldric Cassà de la Selva
5.

Evidentment que el senyor Sitjà té tot el dret a expressar-se i a enviar tantes cartes com vulgui a Cassà Digital, independentment del seu nivell de català. Ja vaig imaginar que probablement no havia estat escolaritzat en català, motiu pel qual no el culpo pas de no haver pogut aprendre la nostra llengua com ho vam fer les generacions que ja hem nascut en democràcia. Li agraeixo l'eforç de fer-ho tan bé com pot i no vull que el meu comentari el desanimi a continuar escrivint i donant la seva opinió. En cap cas era un retret personal. Espero que Cassà Digital pugui tenir més endavant els recursos per oferir un producte el més acurat possible.

ARCADI SITJA PARADEDA Cassà de la Selva
4.

Primer de tot perdoneu per totes les faltes d'ortogrfia ,per desgracia
no en se mes,la meva educació va ser totalment en castellà ,circustan-
cies de l'edat i l'epoca gramaticalment escrit,tanmateix no manquen ganes per expresarme,n'hi tampoc cap vergonya simplement ho faig el mes bé que se,i si el mitjà no te possibilitats ,també cal donar
les gracies per publicar-ho fet que es transforma amb un retret al
seu treball,i espero que pugui continuar fen servir aquest mitjà.
En el que fà el teu comentari Pere evidentment que l'educació es un
tema que surt de casa,l'ho comentat es simplement una reflexió, una
bona educació sense una bona estructura al ambient familiar = 0

Joan Carles Codolà Cassà de la Selva
3.

Teniu tota la raó que hi ha escrits amb moltes faltes, però lamentablement no disposem dels mitjans per poder posar alguna persona a corregir-ho.

A vegades corregim els errors més importants, però la feinada seria ingent i la qualitat de cada escrit el deixem a l'elecció de l'autor.

A Cassà hi ha un servei de català que suposo que podria ajudar a aquells que no tenen els coneixements suficients per escriure correctament... i els correctors de tots els ordinadors també s'haurien de fer servir una mica més.

Aprofito per apel·lar a la voluntat dels col·laboradors a tenir cura dels propis escrits.

Gràcies

Aldric Cassà de la Selva
2.

Estaria bé que els responsables de Cassà Digital repassessin i corregisin les cartes dels lectors abans de publicar-les. El que explica l'Arcadi Sitjà és interessant, però es fa difícil mantenir l'atenció i llegir el text amb facilitat davant de tantes faltes d'ortografia, de sintaxis i de puntuació. No és cap retret al senyor Sitjà, només una petició als responsables del web per millorar el producte.

Pere Bosch Cassà de la Selva
1.

Molt bon escrit, sr sitjà, totalment d'acord en quasi tot. Estic d'acord en que s'han perdut les maneres, s'ha perdut el bon dia, i que no és excusa el que cobres o el que deixes de cobrar ja que no cobraràs més ni menys ni perdràs el temps dient-ho.
El que no comparteixo és el que l'educació abans venia per una monja amb un regle de fusta; personalment crec que anys ençà, i ara hauria de ser igual, l'educació ve de casa i no podem pretendre que els professors ens eduquin els nens, ells fan el que veuen a casa.
Per la resta, xapó!!

Comenta aquest article