QUINA LLÀSTIMA

josep maria marti arderiu cap d´operacions

El diumenge passat vam poder viure un dia molt especial. A Cassà va tenir lloc, igual que en un nombre important de municipis, la consulta sobre la Independència de Catalunya.
Per sobre de tot, del dret a opinar, de la importància del tema que es votava, etc., em vaig quedar amb la il.lusió que transmetien els organitzadors i col.laboradors de la consulta a Cassà.
Se´ls veia realment contents, eufòrics m´atreviria a dir, una eufòria que s´encomanava.

Tenia i tinc dubtes sobre si era aquesta la manera de fer-ho.
Si, per exemple, havien de votar les persones de 16 i 17 anys, quan en realitat el dret a vot és ara mateix als 18.
Si ha estat, com s´afanyen a dir molts dels defensors de la consulta, el principi per a arribar a un triom segur.
Aquests dubtes i molts més els segueixo tenint després de parlar-ho amb amics molt compromesos amb la diada. I a part dels dubtes tinc aquella mala llet que em provoquen els polítics, que em sembla que es riuen de nosaltres matí, tarda i nit.

Ara resulta, per exemple, que CiU és el partit mes independentista del país.
Aixó sí, pendent de pactar amb qui sigui (PP inclòs) per a governar on sigui.
Que en Puigcercós s´omple la boca d´independentisme mentre soluciona a en Zapatero el pressupost espanyol amb l´excusa d´uns quant calés mes per Catalunya. (No s´atreveix a dir, com va dir el seu portanveu, que el primer objectiu d´ERC és readitar els pactes de govern, quan jo entenc que el primer objectiu hauria de ser complir el programa que el partit a promes als seus votants).

El PSC, que ja ens té acostumats a ser "la voz de su amo", ens fa un discurs en clau espanyolista fent un clar menyspreu al sentiment d´un munt de catalans, i tant se li´n fot que molts d´aquests siguin socialistes de tota la vida.
El que mai ens deceb, però, és el PP, que segueix amb el seu discurs de "catalán el que se mueva" i que, si ens hi fixem, és coherent, canvia poc d´arguments.

Ah! I queda Iniciativa, que per tal de seguir governant, és capaç de dir fins i tot que la cimera de Copenhague serà un èxit (que consti que no ho ha dit encara, és no més un simil).

En resum, una vegada més, i ja és la que fa..., els nostres polítics no estan a l´alçada ni de bon tros.
Aquests polítics que són els qui realment s´haurien de mullar i treballar incansablement prquè la consulta del passat diumenge esdevingués una consulta vinculant al cent per cent on de veritat els catalans poguéssim decidir si volem o no ésser independents.
Però no, no són aixi.
Els importa molt mes conservar el govern o mirar d´aconseguir-lo. Perquè governar comporta poder i diners (no oblidem, per exemple, que un Conseller de la Generalitat actualment cobra 46.000 euros MÉS que un Ministro del Gobierno Español i que, també per exemple, el Sr. Benach, president del Parlament, cobra 77.000 euros MÉS que el Sr. Bono, presidente del Congreso. Per que canviar, donçs?, potser així ja els va bé, no?
QUINA LLÀSTIMA, tot plegat.

Felicitats, una vegada més, a tots els qui han fet possible la consulta de diumenge a Cassà.
Aquests sí que ho van fer des del sentiment, amb el cor.

Comentaris

Glòria Cassà de la Selva
1.

Benvolgut Josep M.,

T'haig de donar la raó en el que dius; malauradament el comportament de tots els polítics, sia quina sia la camisa que duin, ens han desencisat a tots, i poc a poc, la societat hem anat perdent la confiança que, potser algun dia, s'havia dipositat en ells.

També t'haig de donar la raó, en què les persones que formàvem part de la comissió organitzadora per la consulta a Cassà, vam treballar amb un sentiment innat sorgit del cor que ens convidava a tirar endavant, col·laborant de manera altruïsta i voluntària; amb alegria i creien pel que vam lluitar.

Particularment, estic ben orgullosa d'haver-hi format part i d'haver treballat per a aquesta causa... és per a mi una experiència que mai oblidaré i que formarà part de a meva història.
També va ser un plaer viure l'ambient que va predominar durant tot el dia al Centre i la il·lusió amb que molts convilatans van venir a votar.
Esperem que aquest sigui només un primer pas, i que el polítics no malmetin la feina feta per les seves ansies de poder.



Comenta aquest article