Sonet a una nit estrellada

Llums que tan deleixo de poder mirar,

torxes que il·luminen del cel la negror

i com diamants brillen ballant sens parar

omplint tot el cel de gran formosor.

Vigies celestes amb noms escollits

per savis astròlegs com jo admirats

veient com embelliu fins les negres nits

que els nostres enginys han emmascarat.

Sou el meu delit i, quantes estrelles

he comptat mirant-vos, vetllant en la nit

i al veure-us pensar: “Quan em moriré

i sense neguit tanqui les parpelles

i l’amor que us tinc ja no em cremi al pit

jo, per damunt vostre, també us veuré”.

M.Dolors Godoy Rotllens