El projecte Càntut ha estrenat una nova pàgina web amb una plataforma renovada per a l’arxiu de cançons de tradició oral. El nou portal, que ja es pot consultar a www.cantut.cat, incorpora millores tècniques i noves funcionalitats que faciliten l’accés al fons musical i a les diferents activitats del projecte.

Després de mesos de treball i d’un ampli procés de migració de dades, el Càntut presenta una plataforma que integra les tres branques principals del projecte: l’arxiu, el festival i les produccions. El nou disseny gràfic, obra de l’estudi creatiu Enserio, aposta per una estructura més clara i intuïtiva, amb una imatge modernitzada. El desenvolupament tècnic ha anat a càrrec novament de l’empresa gironina Tothomweb, mantenint el compromís d’accessibilitat de la web anterior per facilitar-ne l’ús a persones amb limitacions sensorials, físiques o cognitives.

Amb més de 340.000 sessions i prop de 116.000 visites úniques durant el 2025, el web del Càntut s’ha consolidat com una de les principals portes d’entrada al projecte i al seu arxiu digital de cançons de tradició oral de les comarques gironines.

La nova plataforma inclou tres apartats principals corresponents a les diferents branques del projecte, així com una pàgina inicial amb tota la informació general. També incorpora un cercador avançat i una botiga en línia, on es pot adquirir el marxandatge del projecte, com capsetes de música, discos i llibres relacionats amb la cançó de tradició oral.

Un arxiu obert i col·laboratiu

L’apartat central del web és l’arxiu de cançons, un repositori en línia que actualment inclou més de 2.000 fitxes amb tot tipus de cançons de transmissió oral: cantarelles infantils i escolars, cançons narratives, de taverna, improvisades, teatrals, religioses o músiques de ball.

Cada peça disposa d’una fitxa detallada amb la lletra, l’enregistrament sonor o audiovisual, el lloc d’origen, la persona que la va cantar, qui la va enregistrar i diverses observacions sobre la cançó.

Amb la nova web s’incorporen noves eines, com ara un mapa interactiu per municipis, que permet consultar els cantadors i cantadores de cada població i les seves cançons. També s’hi inclou un apartat de recursos per a investigadors i persones interessades en la cultura popular, així com la possibilitat de col·laborar directament amb el projecte.

Actualment, el cançoner en línia recull 2.169 cançons de tradició oral, amb 1.310 transcripcions a partitura, interpretades per 435 persones grans i recopilades per 127 caçadors i caçadores de cançons. Les gravacions provenen de 102 municipis, entre els quals destaca Banyoles, amb 274 enregistraments. Per comarques, el Pla de l’Estany és la que n’aporta més, amb 428 cançons.

Aquest arxiu s’ha convertit en un fons etnomusicològic de referència, obert i col·laboratiu, cada vegada més utilitzat en estudis acadèmics i investigacions sobre el patrimoni musical de tradició oral.

Recerca i participació ciutadana

El projecte continua desenvolupant treball de camp, amb campanyes d’enregistraments i la recuperació de materials antics com cintes de casset o vídeos domèstics que continguin cançons populars. Gravacions familiars, cantades de goigs, festes de poble o treballs escolars poden tenir un gran valor per a la preservació d’aquest patrimoni.

Les persones interessades a col·laborar-hi poden contactar amb el projecte a través del correu electrònic [email protected].

Festival i produccions

La nova pàgina web també recull tota la informació actualitzada sobre el festival Càntut, que se celebrarà del 13 al 15 de novembre, així com sobre les diferents produccions artístiques vinculades al projecte. Fins ara se n’han impulsat setze, amb artistes com Alba Careta i Henrio, Belda i Sanjosex, o Paula Grande i Anna Ferrer, entre altres propostes musicals i escèniques.

Entre aquestes produccions destaca també l’exposició “Cantàvem, cantem... i cantarem!”, que reivindica la necessitat humana de cantar i la importància de preservar les cançons de transmissió oral. Després de passar per municipis com la Vall d’en Bas, Cassà de la Selva, Torroella de Montgrí i Vilablareix, la mostra es pot veure actualment a Girona, a la seu dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, fins al 10 d’abril.

Activitat cultural i novetats

Una altra de les produccions del projecte, Udolç, d’Alba Careta i Henrio, arribarà al seu final el pròxim 16 d’abril amb un concert al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona, després de prop d’una cinquantena d’actuacions.

Durant aquest mes també s’han fet les votacions per escollir la cançó de la sisena capseta de música del Càntut. La peça guanyadora ha estat “La cançó del lladre”, amb el 36,7 % dels vots, per davant de “La masovera”, “En Pere Gallerí” i “La Filadora”. Les noves capsetes estaran disponibles aviat a la botiga en línia i als punts de venda habituals del projecte.

El projecte Càntut

Nascut l’any 2012, el projecte Càntut. Cançons de tradició oral treballa per recopilar, estudiar i difondre el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines a través de tres àmbits principals: arxiu, festival i produccions culturals.

La seva tasca ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals el Premi Nacional de Cultura 2022, atorgat pel CoNCA, un Premi Alícia 2022 de l’Acadèmia de la Música i el Premi ARC 2023 a la millor programació de festival o cicle de concerts de petit format.