Ahir a les tres de la tarda va morir a l'hospital de Girona Narcís Artau i Valls. Havia obtingut la medalla Francesc Macià al treball el 2006 i el premi Josep Dalmàs atorgat per la secció local de Cassà d'Esquerra Republicana de Catalunya, l'11 de setembre de 2011

Narcís Artau havia destacat en la seva vida pel seu compromís social, cultural, sindical i polític i pel seu amor al país.

Ja de menut compaginà la guarderia amb les tasques de pagès. Durant la Guerra Civil, on anà quan tenia 17 anys, fou destinat a la reraguarda de la Batalla de l’Ebre i a Tortosa, fou agafat presoner i alliberat a finals de 1939.

Havia estat sempre una persona implicada en la lluita social. Participant des de la clandestinitat, fou cofundador i delegat de CCOO i activista polític del PSUC. D’arrels profundament catalanistes, fou president de la Colla Excursionista de Cassà de la Selva, soci d’Omnium Cultural, participà dels Jocs Florals de l’any 1976 i participà en les classes de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, entre d’altres activitats.

Havia estat secretari general del Sindicat Intercomarcal de Pensionistes i Jubilats de CCOO de les comarques gironines, membre del col·lectiu Utopia i col·laborador de la revista “35 hores” del sindicat. 

Des de feia uns anys tenia problemes de mobilitat, cosa que no l'impedia acudir encara a múltiples actes polítics i culturals, com havia fet al llarg de tota la seva  vida, tot i que ara amb cadira de rodes, acompanyat del seu amic, Diego Fernàndez, que ha estat qui l'ha acollit en els darrers anys.

Fa tres anys va rebre el premi Josep Dalmàs, atorgat per la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya a Cassà, en reconeixement a la seva tasca al nostre poble

Avui s'ha fet la vetlla al tanatori de Cassa on serà acomiadat demà a 2/4 de 10 del matí; davant del fèretre hi havia una imatge rebent la medalla Francesc Macià de mans de Pasqual Maragall, el 2006,  i una fotografia seva en una vall del Pirineu, dels anys 60: un perfecte resum de la seva llarga trajectòria vital.