Aquest dissabte comença a Algeciras l'Unidesert 2016 un ralli per terres del Sàhara i de l'Atlas  específic per a estudiants universitaris i que  té diverses característiques que el fan únic: els cotxes han de tenir més de vint anys, cal portar com a mínim vint quilo de material per ajudar la gent del país, especialment infants, i no guanya el que corre més sinó el que arriba a destí havent fet menys quilòmetres. Entre el centenar d'equips participants, un de casa nostra, el format pels estudiants d’enginyeria Pau Serarols, de Riudellots i Pau Reixach, de Cassà; ja són coneguts pel Pau’s team.

La sortida de la cursa serà el dissabte des d’Algeciras, però demà passat els Paus ja agafaran el cotxe per emprendre el camí cap Andalusia amb temps, “que amb el pes i tot plegat no podem passar gaire de 100km/h”, comenten.

Quin material porteu per deixar com a suport solidari?
20 pissarres de 80x100, que ens va cedir un  fabricant que en tenia excedent, mantes, roba d’abric, guixos, llapissos, equips d’escola, benes i material d’infermeria... més de 80 quilos. I el mínim eren 30.

I tot el que necessiteu vosaltres, no?
És clar: la tenda per si un dia quedem tirats pel desert, i el nostre equipament diari.... I les vuit rodes per al cotxe que allà es gasten molt. I dipòsits d’emergència...

El cotxe havia de tenir més de 20 anys...
Sí i aquest ja en té 26; el vam comprar per 350€ a un home de Caldes que el feia servir per portar els nens a l’escola i la veritat és que estava molt atrotinat, amb gairebé 200.000 quilòmetres; però a base de treballar-hi ha quedat força bé i esperem que aguanti.

Quan quilòmetres heu de fer al ralli?
Uns 2.500 en nou etapes dues de les quals són d’enllaç de 400 o 500  quilòmetres i les altres de 250 més o menys. I no podem portar GPS ni sistemes electrònics, sinó que ens hem d’orientar a base de brúixola i el road book... que era el que feien servir fa una colla d’anys al Dakar

D’alguna manera és com un Dakar low cost?
Es podria dir que es recupera l’esperit del Dakar i el sistema de fer les etapes és el mateix; però té aquest component solidari de deixar el material a la gent que en pot tenir necessitat i manté l’aventura d’algunes etapes per la sorra o les roques que poden ser força complicades; i tots els participants som universitaris.

I qui guanya?
No guanya el que va més de pressa, sinó el que arriba havent fet menys quilòmetres... nosaltres com que tenim el comptaquilòmetree espatllat n'hem hagut de posar un de bicicleta (ens ha costat vuit euros al Decathlon) però esperem que ens faci la feina...

Molta sort. Us esperem de tornada el dia 8 de març!!