L'Ajuntament de Cassà que va rebre la sentència fa dos dies està estudiant si recorrirà la descisió del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya que declara nul·la de ple dret la modificació del Pla d'ordenació urbanística (POUM) de Cassà que autoritzava la construcció d'aquesta planta en sòl no urbanitzable especialment protegit; el POUM de 2009 havia inclós la planta a l'espai natural de les Gavarres.


L'Associació Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera -representada pel lletrat David Garcia-Quintas- ha guanyat el pols al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i a l'Ajuntament de Cassà en aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) impedixi la construcció d'una planta incineradora de biomassa per generar electricitat de 50.462 metres quadrats, segons han informat el Diari de Giorna i el PuntAvui.

La sentència, dictada per la secció tercera de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC en data 21 de desembre de 2016, declara nul·la de ple dret la modificació del Pla d'ordenació urbanística (POUM) de Cassà que autoritzava la construcció d'aquesta planta en sòl no urbanitzable especialment protegit.

L'alt tribunal fa constar que existia la possibilitat d'autoritzar aquesta incineradora generadora d'electricitat en cas que «s'hagués d'ubicar necessàriament» en aquest espai però davant la pobresa dels arguments esgrimits per l'Ajuntament, «que en part semblen tòpics a l'ús», el TSJC troba fora de lloc haver de «sacrificar» terreny protegit. La sentència recrimina a l'Ajuntament que «més enllà de buscar l'opció més còmoda i beneficiosa per a l'empresa explotadora de la planta EnerfustXXI» no hagi aportat cap raó que permeti justificar la necessitat d'ubicar la planta en sòl de protecció especial.

El TSJC fonamenta la seva decisió en el fet que existia una alternativa a la construcció de la planta de biomassa que passava per deixar-la aixecar al sector de Ca l'Adrià, el qual està integrat per sòl industrial. L'Ajuntament va descartar situar-la allà «per no perjudicar usos residencials, hotelers i de restauració», «per l'expressament qualificat com a 'sever impacte paisatgístic'» i per trobar-se allunyada de la subestació elèctrica.

Encara que la Comissió Territorial d'Urbanisme va autoritzar la modificació del POUM de Cassà per adaptar la normativa a les necessitats de l'empresa que volia crear la planta de biomassa, el tribunal considera que es tracta d'una maniobra estranya que ha de declarar-se nul·la. En primer lloc, perqué «cap dada objectiva» explica com, sense cap tipus de transició, un terreny no urbanitzable passi a ser urbanitzable «de la nit al dia»; i en segon terme perqué havia de ser el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Ajuntament de Cassà els que acreditessin la necessitat imprescindible d'aquest canvi normatiu que suposa una «devaluació» del sòl protegit.

L'alt tribunal finalitza els fonaments de la sentència favorable a l'associació contrària a la planta, promoguda entre altres per l'exregidor Emili Rebugent, indicant que la modificació del POUM «hauria d'haver merescut una valoració negativa per part del Departament de Territori i Sostenibilitat» d'acord al Text refós de la Llei d'Urbanisme.

La sentència no és ferma i tant l'Ajuntament de Cassà com el Departament de Territori i Sostenibilitat poden presentar un recurs de cassació.
El projecte de planta de biomassa a Cassà estava promogut per l'empresa ENERFUST XXI.