Dins els vermuts literaris dels dissabtes al migdia aquesta setmana va tocar el torn a Jordi Dausà que va presentar la seva darrera novel·la, Lèmmings, una obra que encara que està editada per una editorial de novel·la negra, Llibres del delicte, segurament li falten forces requisits per ser considerada específicament com a tal; tant el presentador de l'acte, Joan Carles Codolà, com el propi autor van coincidir en assenyalar que Lemmings és un pas endavant en l’obra de Jordi Dausà que ha fet una obra “més madura en el tema, l’estil  el tractament dels personatges”.

Després de Manual de Supervivència, el gat d’Schrodinger i Nit de matapobres, Jordi Dausà presenta a Lèmmings un panorama ben diferent en el que el protagonista és un ésser força maargat a la recerca de la seva pròpia identitat en el sentit més estricte del mot; Dausà considera que “Lèmmings és una novel·la negra, però també és una novel·la sobre el creixement i l'enyor. Hi surten polígons i barraques, però també gimnasos i universitats. No és una història d'amor, però no es pot fer art sense cap història d'amor”.

La presentació es va fer dissabte a migdia davant un nombrós públic a la sala d’actes de can Trinxeria. L’acte va començar amb la projecció del vídeo que   va originar la llegenda urbana que els lèmmings són uns animalets que  se suïciden en massa per evitar la superpoblació.