Miro com l’aigua, ara embassada,

en rebre els rajos del sol ardent

vapor es torna i, esvalotada,

cap al cel puja molt lentament

sembrant per tota la celístia

flocs de cotó de color blanc

que van tapant la llum del dia

ja que al sol van amagant.

Al cap de poc, un llamp de foc

Els núvols blancs esberlarà

I, fets pluja fina, a poc a poc,

de nou la bassa l’aigua omplirà.

Això li passa a tot pensador

I això li passa al meu pensament:

O ple o sec el brollador

seguint eix cicle intermitent.

1.  Dolors Godoy Rotllens