Dissabte que ve, Teatre de guerrilla a Cassà

Presenten el seu darrer espectacle, FUM

Societat

El grup selvatà Teatre de guerrilla presentarà a Cassà de la Selva el seu darrer espectacle, Fum, en un acte que tindrà lloc el pròxim 18 d'abril a les deu del vespre a la nau polivalent, sota l'organització de la Unió Deportiva Cassà.


Fins divendres que ve encara es poden adquirir les entrades anticipades per l'espectacle a la llibreria Dalmau i als magatzem Tàlia, al preu de 13€(15€ a taquilla).
Per altra banda, diumenge a 2/4 de 7 de la tarda  es tornarà a representar La filla del mar al teatre del CEIP Puig d'Arques, a càrrec del Grup de Teatre Cassanenc (6€ l'entrada)

La crítica ha dit de Fum, tot això
:
Divendres passat a Blanes, un lloc que no es caracteritza pel seu programa teatral tot i tenir un bon teatre (ja el voldríem Vic ), i fora de qualsevol activitat teatral de moda (hi ha vida més enllà del Grec), Teatre de Guerrilla van estrenar el seu nou espectacle, Fum. Per primera vegada situen l'acció en un espai concret, un bar, lloc ideal per al fum (el dels cigarrets i el que generen les converses després d'unes quantes copes).
És en aquest espai de Guillem Sánchez-Blanco i Albert Mañé, de disseny i mecanisme molt soprenent, obra de Agustí Rovira, i amb una il·luminació perfecte de Cesc Partor i Dani Tort, on els tres actors, Quim Masferrer (autor i director també), Rafel Faixedas i Carles Xuriguera, agafen a l'espectador (a la primera part amb el seu humor més habitual però a la segona sorprenent amb un brillant joc de borratxera de poder) i el summergeixen en una àcida i dura crítica als polítics i tota la corrupció que, tot i que estem acostumats a sentir-ho cada dia al telenotícies, es torna grotesc i aberrant representat amb to de sàtira en un escenari .


Em rendeixo als peus d'en Carles Xuriguera, que amb la seva interpretació de polític en alça, ens descobreix a un actor sensacional (tristament massa amagat rera el personatge televisiu), que aporta els millors moments de l'espectacle. Que tremoli Ramon Fontserè que li ha sortit un gran competidor i que, com li passa a Fontserè a La Cena, hi ha moments que a l'escenari planeja l'ombra de Peter Sellers. Que grans!


Fum és un espectacle rodó (es nota el temps invertit), acurat al màxim de detalls, amb una trama progressiva, i molt interessant, que juga amb les repeticions de manera magistral, que visualment captiva amb un espai senzill, amb un final que, acompanyat per una música justa, el recordaré durant molt temps. Uns detalls (atenció als gots de vi, la persiana del bar i la llum exterior, les coreografies de Masferrer fregant les taules i posant les cadires a sobre...) cuidats, mimats i estimats que fan que tot això es noti en el resultat final. I tot això per explicar-nos que a tots el poder ens corromp. I no només el podem utilitzar com a metàfora politica, jo l'aplico al teatre i m'adono que els que tenen poder i ocupen els carrecs als Teatres Publics actuen exáctament igual que el personatge d'en Xuriguera.

Tornaré a veure Fum, hi portaré més gent i us la recomano molt (cosa que ja sabeu que faig poc). Avui estic feliç per què he descobert que encara hi ha esperança. En un moment de crisis creativa tan important al nostre país he descobert que per sort encara queda (bon) teatre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article