XXV Caminada i arrossada als Àngels del veïnat de Matamala

El passat diumenge dia 18 de octubre els veïns i amics del Veïnat de Matamala varem organitzar la "XXV CAMINADA I ARROSSADA ALS ÀNGELS" amb la participació de uns 27 caminants i un centenar de persones en la Arrossada.
Va ser una festa de commemoració emotiva, tots varem pensar en els que ja no hi son.
També alegre, per haver pogut arribar ja a aquesta XXV edició.
Es varen fer unes camisetes impreses per la ocasió i per a tots els caminants, també uns fulards.
Varem tenir un dia amb molta tramuntana, que ens va dificultar el cuinar, però també ens va fer estar mes acostats per arrecerar-nos.
Tot i aquest inconvenient l'arros va ser excel·lent (sic. dels comensals).Al acabar tots estàvem molt esventats i molt contents i amb empenta per la XXVI.
Voldria explicar breument l'origen d'aquesta trobada.
Corria l'any 1984 i portava poc temps visquen a la llavors dita "Urbanització Bernà" i em vaig assabentar que unes quantes veïnes tenien per costum fer un cop a l'any una pujada a peu als Àngels on assistien a una missa i a uns precs.
Com a amant que soc del bosc i de caminar, vaig preguntar si podia afegir-me a la seva caminada. Naturalment no hi va haver cap problema i al preguntar com ho feien pel dinar, em varen dir que a elles les anava a buscar algun familiar i tornaven a dinar a casa.
Jo vaig proposar quedar-nos a dinar allà. Varem ser cinc matrimonis que ens hi varem quedar, varem fer una mica de carn a la brasa i va anar tot molt bé. En la sobretaula va sorgir la idea de fer extensiva aquesta trobada a tots els veïns i per la meva afició a la cuina em vaig oferir a fer un arros pels qui volguessin quedar-se.
Naturalment contant amb la ajuda d'en Narcís. A l'any següent així ho varem organitzar i ara ja en portem 25.
Es d'agrair la col·laboració de tots els qui ajuden i si em permeteu sobretot a la meva dona pel que aguanta. I voldria animar al jovent a continuar i arribar a la cinquantena.
Amics i veïns de Matamala
¡¡¡SALUT!!! i fins la propera trobada.
Va ser una festa de commemoració emotiva, tots varem pensar en els que ja no hi son.
També alegre, per haver pogut arribar ja a aquesta XXV edició.
Es varen fer unes camisetes impreses per la ocasió i per a tots els caminants, també uns fulards.
Varem tenir un dia amb molta tramuntana, que ens va dificultar el cuinar, però també ens va fer estar mes acostats per arrecerar-nos.
Tot i aquest inconvenient l'arros va ser excel·lent (sic. dels comensals).Al acabar tots estàvem molt esventats i molt contents i amb empenta per la XXVI.
Voldria explicar breument l'origen d'aquesta trobada.
Corria l'any 1984 i portava poc temps visquen a la llavors dita "Urbanització Bernà" i em vaig assabentar que unes quantes veïnes tenien per costum fer un cop a l'any una pujada a peu als Àngels on assistien a una missa i a uns precs.
Com a amant que soc del bosc i de caminar, vaig preguntar si podia afegir-me a la seva caminada. Naturalment no hi va haver cap problema i al preguntar com ho feien pel dinar, em varen dir que a elles les anava a buscar algun familiar i tornaven a dinar a casa.
Jo vaig proposar quedar-nos a dinar allà. Varem ser cinc matrimonis que ens hi varem quedar, varem fer una mica de carn a la brasa i va anar tot molt bé. En la sobretaula va sorgir la idea de fer extensiva aquesta trobada a tots els veïns i per la meva afició a la cuina em vaig oferir a fer un arros pels qui volguessin quedar-se.
Naturalment contant amb la ajuda d'en Narcís. A l'any següent així ho varem organitzar i ara ja en portem 25.
Es d'agrair la col·laboració de tots els qui ajuden i si em permeteu sobretot a la meva dona pel que aguanta. I voldria animar al jovent a continuar i arribar a la cinquantena.
Amics i veïns de Matamala
¡¡¡SALUT!!! i fins la propera trobada.




Tinc la sort que, encara que no hi vic, hi tinc amics en aquest indret del nostre poble. Ells m´han convidat a diferentes trobades que fan al llarg de l´any i la veritat és que fa goig veure tots aquest veïns treballat plegats perquè tot surti bé, simpàtics a més no poguer amb tothom, una passada vaja.
Que per molts anys pogueu anar fent poble com feu ara.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari