La neu porta el caos durant tres dies a Cassà

La llum comença a arribar al cap de 60 hores

Societat

El rellotge de la Coma, aturat a un quart de sis de la tarda, l'hora del dilluns en que la llum s'en va anar del poble és el símbol de la situació de paràlisi que ha viscut Cassà durant tres dies a conseqüència de la gran tempesta de neu i vent que va caure a les comarques de Girona dilluns passat.


Ahir a la tarda algunes llars de Cassà van començar a tenir llum gràcies a un generador i aquesta matinada el corrent arribat a altres indrets del poble cosa que entre altres coses ha permès que poguéssim tornar aposar en marxa la vostra web.

Segur que teniu comentaris a fer. opinions a exposar, fotografies per mostrar i situacions (divertides, preocupants, indignants) que podeu posar a la consideració dels convilatans.
Posem el web a la vostra disposició per tal que pugueu anar-ho publicant.

Els efectes del temporal, no tenien precedents recents  en el segle XXI  si bé els convilatans recordaven la tempesta del 83 o la del 62, o la del 56 del segle passat.

Cassà incomunicat, centenars de convilatans aïllats a pavellons a Girona, Quart, Llambilles... carrers intransitables per la neu que arribava a 70 cms, telèfons mòbils que no funcionaven, els fixos que ja o cal ni parlar-ne; escoles tancades; poques botigues obertes, pals de llum per terra, arbres trencats que tallaven camins, jardins destrossats, sense aigua calenta ni estris per cuinar; els fogonets esgotats a les  botigues que havien gosat obrir, com les llanternes, o les espelmes...

i l'olor de carn a la brasa que se sentia pel poble i la recuperació de les converses a la vora de l foc i la gent sortint a passejar pel poble com si fos un dia de Festa Major el dimarts al mati, amb un sol radiant.... 

i un cost econòmic  incalculable per a les empreses, per als particulars, i uns pilons de menjar malmeses als congeladors, i més d'un lesionat per caiguda o accident, i les hores de feina perdudes...

Tot això ho ha portat la neu.

Esperem les vostres històries.

I gaudiu d'algunes imatges que ja no s'esborraran de la nostra memòria

Comentaris

Àngel Dalmau Cassà de la Selva
3.

La nevada del passat dia 8 no va ser excepcional, però demostra fins a quin punt som vulnerables i fins a on estem preparats, per fets que se surten de la rutina del "plou i fa sol". Moltes vegades per una tempesta de pluja, per una tramuntanada, ens marxa la llum, doncs "es normal" que quan cau un cert gruix de neu i una ventada forta les torres es dobleguin com si fossin de xocolata.
És vergonyós veure només Cassà i el seu entorn del diferents veïnats i la quantitat de fils i torres malmeses. Encara, les que han aguantat millor han estat els pals de fusta. Els de tota la vida! vés per on!
En aquest veïnats i el Mas Cubell, fins al cap de 120 hores, no hi va haver llum!
De ben segur haurem de pensar en insta.lar una placa solar i poder tenir una mica d'aigua calenta i un aparell de càmping gas pels que tenen cuines elèctriques i poder preparar una mica de menjar calent.
Voldria cridar l'atenció sobre dos punts que considero importants: La Residència Geriàtrica Sant Josep i els nostres boscos.
Pel que fa a la Residència, és va poder dotar de calefacció d'emergència el mateix dilluns (tarda-vespre) però sense llum fins el dimercres (si no ho tinc mal entès). Hauriem de saber prioritzar i pensar com resoldre aquest problema en un lloc vital per les persones que hi resideixen.
Els nostres boscos (igual que tots els del entorn) estan amb un estat llastimós.
Els arbres caiguts, branques trencades, donen al bosc un estat lamentable i perillós. Tot això és combustible per l'estiu!
Podem aportar en nostre gra de sorra, anant a recollir llenya. "Fent estelles de l'arbre caigut!" i mai més ben dit.

Dolors Cassà de la Selva
2.

Nosaltres també volen agrair a l'ajuntament, la brigada i a tots els que van col·laborar, la feina feta i lamentar que Fecsa Endesa ens deixes"tirats".

un cassanenc Cassà de la Selva
1.

Neu a Cassà.

Bé, per fi ha nevat. en la notícia comentada també vull fer referència a la nevada del gener de l’any 1945, mes en que va néixer la meva cosina. Jo vaig tenir sort, doncs vaig néixer a finals del mes de febrer, quan la neu ja era fosa, i aquell passat gener vaig estar molt calentó al ventre de la meva mare.

D’aquesta última nevada el que sí vull dir és la rapidesa, l’eficàcia, l’esperit de servei que ha mostrat l’ajuntament davant les necessitats i urgències que s’han presentat.

Els més grans recordareu que quan abans nevava tothom sortia de casa seva amb pales grosses de fusta, les d’apilonar els taps; de ferro, les dels paletes o simplement amb les de la llar o escombres de bruc per netejar les voreres i els carrers. Era com una “festa major” freda, que després s’escalfava a la vora del foc amb una torrada sucada amb all, sal i oli, un botifarra a la brasa, un petit de vi i si era una “mija” millor. Avui tot ha canviat, i en comptes de col.laborar a tornar les vies urbanes a la normalitat, he sentit tantes o més crítiques que elogis a la feina feta per la brigada i els altres equips que els han ajudat.

Cal tenir present que estem parlant d’una situació que a Cassà els últims 65 anys s’ha viscut quatre vegades. Cal tenir present que superficialment, amb les urbanitzacions i pisos, el poble s’ha engrandit i complicat d’una manera exagerada. Superfície que, òbviament, també necessita d’aquests serveis de neteja i que en circumstàncies extremes com les que s’han viscut és molt lent poder-los fer arribar amb la celeritat que tots voldriem. I no oblidem el creixement del parc mòbil i del mal ús que en fem pel centre del poble. A més hi havia, i a molts llocs encara hi ha, la falta de comunicació telefònica pel trencament de moltes línees. I el fet és un: que estem molt mal acostumats.

Quan sentia a parlar per la radio, i a partir d’ahir per la televisió, els comentaris sobre la caiguda d’una quarantena de torres de distribució de la llum; quan dèien que segons l’alçada sobre el nivell del mar s’hi instal.laven, em sembla recordar, tres tipus de torres diferents que es dintingien per la seva fortalesa, construcció, solidesa: quan més cap al Pirineu, més fortes eren, lògic doncs les nevades extremes hi sovintegen més. Quan sentia que la MAT, vaig entendre que a efectes de distribució, seria la solució, pensava que la solució definitiva seria el soterrament de les línees i així s’hauria acabat aquest problema.. Per què? Doncs perquè no n’hi hauria ni una. Però bé aquest és un altre tema sobre el que fa molts anys que se’n parla i sobre el que hi deuen haver interessos creats.

Una vegada més dic que tinc el ple convenciment que els nostres dirigents i treballadors municipals han fet una bona feina.

Un cassanenc.

Comenta aquest article