El professor i escriptor cassanenc Jordi Dausà ha presentat aquest vespre a l'auditori de la Sala Galà la seva primera novel·la "Manual de supervivència", obra amb la qual va guanyar el premi Montflorit 2010.


"Durant una temporada que vaig estar a Barcelona vaig conèixer gent amb costums o hàbits estranys... de la suma de tots aquests personatges en podria haver sortit el protagonista de Manual de Supervivència", reconeixia l'autor, Jordi Dausà, en explicar com era en Matt, una de les figures centrals de la novel·la que s'ha presentat aquest vespre.

El periodista i poeta Lluís Freixas, que ha presentat el llibre n'ha destacat algunes de les seves virtuts i múltiples característiques: "és una novel·la generacional; també és una novel·la policíaca encara que al començament no ho sembli; i també una mica una novel·la d'amor, perquè tot plegat va d'això...també podríem dir que són deu capítols que podrien ser independents amb deu històries que es van enllaçant sens gairebé adonar-te'n... en resum és una novel·la que es fa llegir i que a més de tenir diverses influències literàries, té un humor negre i corrosiu que li dóna una personalitat especial..."

Si en voleu saber més....

Manual de supervivència (un vídeo per difondre el llibre...)

En Matt, el protagonista de la novel·la, sobreviu servint copes en un local d’espectacles eròtics, provant medicaments en un laboratori i fent donacions a un banc de semen. Comparteix pis en un barri perifèric amb en Xavi, un jove obsessionat en triomfar al món de la televisió, i amb en Borja, un informàtic obès que viu aïllat del món. Un dia coneixen a la Lara, que els hi ofereix diners a canvi d’amagar una amiga seva que s’ha escapat d’una perillosa secta new age. Manual de supervivència és una novel·la incisiva plena de pastilles de colors, càmeres de vídeo, gent esdentegada, sectaris, barriades, consells per estalviar, cops de puny i sexe tàntric.

Jordi Dausà Mascort (Cassà de la Selva, 1977) a més d’aquesta obra ha publicat dues novel·les per a estudiants de català, Els Fak Eh i La caixa de joies, i una dotzena llarga de contes curts, alguns dels quals han merescut guardons. Li agradaria escriure poesia però no en sap. Tampoc toca la guitarra, ni és professor d’escriptura creativa, ni viu en un loft en una gran ciutat, tot i que li agradaria molt. És aficionat als còctels, als esports de contacte i als còmics. Té un blog que actualitza tan sovint com pot:

http://tardesdebirres.blogspot.com