Ha mort l'extenora de la Selvatana Marcel Rahola,
Ahir, dia 18 d’agost ens va arribar la trista noticia de la mort, després d’una llarga malaltia, d’en Marcel Rahola, el que va ser prop de 40 anys tenora de la Selvatana. Serà enterrat avui, dia 19 a Cadaqués on havia nascut i on residia des de la seva jubilació, no obstant tota la seva vida musical la passà a Cassà..
Marcel Rahola i Quirch va néixer a Cadaqués el 9 d´abril de 1.933.
Als set anys ja anava a solfeig amb el mestre Cabrisas i de tenora amb el seu fill. Més tard aprengué el saxo amb Agapit Torrent.
Començà a la Cadaquesenca tot just als 13 anys. Durant la mili tocà a la Banda de Música de Girona i després a la Selecció. d´aquesta mateixa capital. Després d´uns breus períodes a la Catalunya i a la Pizzarro, ingressà a la Selvatana, que seria la cobla-orquestra de la seva vida, tocant la tenora a les sardanes i el saxo al ball, l´any 1.958 on hi romangué 37 anys, fins a la seva jubilació.
En va ser representant des de l´any 78.
En Marcel a part d’un gran professional de la música serà recordat per les seves qualitats humanes que, fet que ha provocat un gran buid entre els que l’estimaven.
Descansi en pau.
Marcel Rahola i Quirch va néixer a Cadaqués el 9 d´abril de 1.933.
Als set anys ja anava a solfeig amb el mestre Cabrisas i de tenora amb el seu fill. Més tard aprengué el saxo amb Agapit Torrent.
Començà a la Cadaquesenca tot just als 13 anys. Durant la mili tocà a la Banda de Música de Girona i després a la Selecció. d´aquesta mateixa capital. Després d´uns breus períodes a la Catalunya i a la Pizzarro, ingressà a la Selvatana, que seria la cobla-orquestra de la seva vida, tocant la tenora a les sardanes i el saxo al ball, l´any 1.958 on hi romangué 37 anys, fins a la seva jubilació.
En va ser representant des de l´any 78.
En Marcel a part d’un gran professional de la música serà recordat per les seves qualitats humanes que, fet que ha provocat un gran buid entre els que l’estimaven.
Descansi en pau.
En "Rahola", com li deiem nosaltres a la Selvatana, va ser a més d'un gran amic, un pare per tots els musics nous que vam entrar l'any 1991 a l'orquestra. A primer cop d'ull, recordo que em va semblar una persona molt sèria i recte. efectivament ho era, però amb el temps vaig descobrir el gran cor que tenia i vaig disfrutar molt tocant al seu costat. Quan es va retirar em va regalar la seva tenora i sempre l'he guardada com un veritable tresor.
la vida ens dona aquests cops tan durs, però creu, amic Marcel, que tots els musics de la Selvatana que t'estimàvem, et tindrem sempre present, i el teu record sempre serà viu mentre La Selvatana sigui viva, doncs tu vas ser durant molts anys un puntal imprescindible i un exemple a seguir per l'orquestra de Cassà.
Descansi en pau.
En Marcel sempre estava disposat a donar un cop de ma, per el bé del poble, a qualsevol entitat que li ho demanés. Recordo que a l´estrena de la Coral Bell Ressò al cinema de la Coma, el desembre ferà 31 anys, en Marcel, va ser un dels músics que ens va acompanyar. Una bellíssima persona. Descansi en pau.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari