Aquell matí es va aixecar assolellat. Havíem quedat aviat per acabar d’enllestir-ho tot. La gent anava arribant: els jugadors cap al seus vestuaris, els nens de l’hoquei amb els estics per fer el passadís, les nenes de patinatge amb les flors, el públic situant-se a les valles, l’Emma fent petons a tots els seus nens, ... La veu de la Carme va despertar-me del meu capteniment: s’iniciava l’acte que havíem preparat amb tanta... no, il•lusió no és la paraula adequada. Cura, rigor, exigència, detall, potser són més adients. Les circumstàncies i els nostres sentiments ens ho van exigir i havia de ser un dia perfecte: un homenatge amb majúscules. Però darrera la nostra cara s’hi amagava la ràbia, la tristesa i la impotència d’haver-ho hagut de fer. Els parlaments de l’alcalde del teu poble, del president del Club, del Regidor d’Esports i del Tècnic d’Esports van posar a prova els nostres ulls. Van aguantar les boniques paraules dels companys del FD Cassanenc, del Sant Feliu de Codines, de la teva família, del Club Patí Caldes,... El triangular ens va donar uns minuts de distracció, encara que la samarreta amb el teu nom, Cañón, apareixia a l’esquena de cada jugador. Es va fer entrega del trofeu als tres equips participants, un trofeu també als teus pares, la teva samarreta de jugador del nostre Club a la Emma i un Llibre dels Records, ple de dibuixos, paraules i fotos de tots els nens, pares i amics. Però tots els esforços per contenir les llàgrimes foren endebades quan vam finalitzar l’acte: el descobriment de la rèplica de la teva samarreta, que presidirà el nostre pavelló, i el llançament cap al cel de tot el que no t’hem pogut dir en forma de globus blancs i vermells. Els nens jugaven a seguir els globus per no perdre’ls de vista, però malauradament la vida ens ha fet una mala jugada, i aquest cop, com els globus, t’hem perdut per sempre. Des d’aquí et seguirem recordant cada minut i cada any amb el Torneig David Cañón. Esperem retrobar-te, David, siguis on siguis. El Club Patí Caldes vol agrair a tothom qui va fer possible aquell dia. Anna Macias i Ramon i tot el Club Patí Caldes