El Govern català en la seva reunió de dimarts va acordar protegir deu elements de les Gavarres amb la declaració com a béns culturals d'Interès nacional cosa que permetrà garantir-ne la seva preservació.

Segons la nota del govern català, l’Executiu considera que els deu elements declarats són testimonis clau de la presència humana i de les diverses activitats d’explotació pròpies de la zona.

El Govern ha acordat declarar bé cultural d’interès nacional (BCIN), en la categoria de zona d’interès etnològic, un total de 10 béns immobles del massís de les Gavarres en considerar-los testimonis clau de la presència humana a les Gavarres des de la prehistòria i de les diverses activitats d’explotació pròpies del massís.

Els béns immobles reconeguts pel Govern són els següents:

· El Molí d’en Frigola (Cruïlles - Monells - Sant Sadurní de l’Heura)

· El Molí del Mas Xifra de Vall, a la Vall del Bell-lloc (Palamós)

· El Molí de Canyadell, a la Vall del Bell-lloc (Palamós)

· La Rajoleria de can Frigola (Forallac)

· El Forn de Calç Gran de Fonteta (Forallac)

· El sistema hidràulic de Can Vilallonga (Cassà de la Selva)

· Els pous de glaç de la Font d’en Salomó (la Bisbal)

· La Font Picant (Madremanya)

· La Mina “Victoria Esperanza” (Celrà)

· La Mina “Niño Jesús” (Celrà)

L’objectiu de la declaració és protegir uns elements amb valors arquitectònics, etnològics, històrics i ambientals que configuren la personalitat del massís i que formen part de la història i cultura de Catalunya.
A banda d’aprovar la declaració, el Govern també ha delimitat els entorns de protecció d’aquests béns.
Des del Consorci de les Gavarres s'ha destacat que la declaració converteix les Gavarres en el primer punt on la protecció natural i cultural s’han donat la mà. Els 10 elements validats pel CPCPTC i protegits per la Generalitat són els representants de tot el conjunt etnològic del massís de les Gavarres.

Dins del món cultural cada vegada té més força la reivindicació del valor d’aquest patrimoni més popular. A les Gavarres, les infraestructures resultants de l’explotació artesanal del bosc i
dels recursos naturals ens ajuda a interpretar la passada relació entre els humans i el massís de les Gavarres; la qual encara decideix a dia d’avui la seva fisonomia.