Es mostra can Trinxeria sense tenir-ne definit l'ús que s'en farà
Durant tot el dia d'avui can Trinxeria ha fet jornada de portes obertes, circumstància que ha estat aprofitada per centenars de cassanencs per visitar les obres de restauració efectuades a l'edifici de propietat municipal.
Durant la jornada ha tingut loc una presentació de les reformes fetes, en el decurs de la qual l'alcalde, Enric Bagué, manifestat que encara no està clar el destí que es donarà a la casa, ja que en aquests moments cal valorar molt bé les possibilitats que hi ha atenent a la situació econòmica municipal.
En principi la subvenció que va atorgar el FEDER per a la restauració de can Trinxeria a l'anterior equip de govern anava destinada a que l'edifici fos la seu del Museu de la cobla i com a seu d'una oficina de promoció turística. Bagué no ha descartat l'ís com a museu de la sardana o la música si bé ha dit que aquest ús hauria d'anar comptabilitzat amb altres utilitzacions de la casa com a seu d'activitats socials o culturals.
L'alcalde ha agraït l'esforç fet pels diferents anteriors equips de govern que van adquirir la casa, van fer-ne la restauració de la façana i van aconseguir els fons i van posar en marxa la restauració recent.
Actualment la restauració de l'interior de l'edifici ha permès recuperar l'esplendor d'onze de les sales, amb les pintures originals, de finals del segle XIX, especialment a la planta primera, mentre que a la planta baixa s'han mantingt les sales arranjant les estructures existents si bé amb poques pintures, excepció feta de la capella. Al primer pis s'han restaurat les pintures d'algunes de les cambres, que donen la personalitat a Can Trinxeria. Encara falta acabar la restauració del segon pis.
L'historiador local Quim Mundet ha repassat la història de les famílies que havien viscut a can Trinxeria que primer va ser la seu de la família Llach i després la Guytó, abans de passar a mans dels Trinxeria, provinents d'Olot.
L'arxivera municipal, Dolors Grau, ha comentat la troballa de documents feta en les obres que ha permès tenir un inventari força complet de les propietats de la família resident a can Trinxeria des del segle XII fins al XIX.
Dos dels responsables de la restauració, David Mallorquí i Rudi Ranesi, han explicat per la seva banda, el procés que s'ha seguit per aquesta tasca comentant els criteris resturadors per treure a la lum les pintures originals respectant la necessitat de mostrar també la diferència entre l'original i el que s'ha pintat de nou.
Durant els treballs de restauració s'han trobat pintures de diverses èpoques algunes de les quals amagades sota d'altres o sota paper pintat, com un quadre que representa el pont de Triana a Sevilla i que s'ha desvetllat a la sala capella de can Trinxeria.
Durant la jornada ha tingut loc una presentació de les reformes fetes, en el decurs de la qual l'alcalde, Enric Bagué, manifestat que encara no està clar el destí que es donarà a la casa, ja que en aquests moments cal valorar molt bé les possibilitats que hi ha atenent a la situació econòmica municipal.
En principi la subvenció que va atorgar el FEDER per a la restauració de can Trinxeria a l'anterior equip de govern anava destinada a que l'edifici fos la seu del Museu de la cobla i com a seu d'una oficina de promoció turística. Bagué no ha descartat l'ís com a museu de la sardana o la música si bé ha dit que aquest ús hauria d'anar comptabilitzat amb altres utilitzacions de la casa com a seu d'activitats socials o culturals.
L'alcalde ha agraït l'esforç fet pels diferents anteriors equips de govern que van adquirir la casa, van fer-ne la restauració de la façana i van aconseguir els fons i van posar en marxa la restauració recent.
Actualment la restauració de l'interior de l'edifici ha permès recuperar l'esplendor d'onze de les sales, amb les pintures originals, de finals del segle XIX, especialment a la planta primera, mentre que a la planta baixa s'han mantingt les sales arranjant les estructures existents si bé amb poques pintures, excepció feta de la capella. Al primer pis s'han restaurat les pintures d'algunes de les cambres, que donen la personalitat a Can Trinxeria. Encara falta acabar la restauració del segon pis.
L'historiador local Quim Mundet ha repassat la història de les famílies que havien viscut a can Trinxeria que primer va ser la seu de la família Llach i després la Guytó, abans de passar a mans dels Trinxeria, provinents d'Olot.
L'arxivera municipal, Dolors Grau, ha comentat la troballa de documents feta en les obres que ha permès tenir un inventari força complet de les propietats de la família resident a can Trinxeria des del segle XII fins al XIX.
Dos dels responsables de la restauració, David Mallorquí i Rudi Ranesi, han explicat per la seva banda, el procés que s'ha seguit per aquesta tasca comentant els criteris resturadors per treure a la lum les pintures originals respectant la necessitat de mostrar també la diferència entre l'original i el que s'ha pintat de nou.
Durant els treballs de restauració s'han trobat pintures de diverses èpoques algunes de les quals amagades sota d'altres o sota paper pintat, com un quadre que representa el pont de Triana a Sevilla i que s'ha desvetllat a la sala capella de can Trinxeria.
Quasi com sempre en Joan encerta. La capella era al primer pis on ell diu. Per el que fa referència a tot el que hi havia dins de la casa, per el que tinc entès, un cassanenc "astut" va ser qui va fer el negoci i va comprar a preu de saldo (o més barat encara) tot el que tenia la casa. Això va ser molt abans de comprar-la l´ajuntament.
“Quan es fa referència a la restauració de la planta baixa es diu “ ... a excepció feta de la capella.”
Modestament penso que o bé hi ha un error de redacció o de coneixement. De molt petit, deu fer uns seixanta anys, amb la meva tia Rosa Coloreu i Pla, que tenia amistat amb una de les persones que hi vivien, de tant en tant anàvem a resar un Parenostre a la capella de can Trincheria. I, si no vaig errat de comptes, pujàvem les escales i anàvem a la capella situada al primer pis al costat dret, vist des de la plaça de la Coma, on hi ha la balconada rodona: al costat de can Serra, “can Montràs”. Ubicació que va confirmar una persona que hi anava a ajudar al capellà a dir missa, i d’altres que en tenen memòria, i que quan venia el Senyor Bisbe, el Dtor Cartanyà, o alguna persona important, ajudava al campaner, en “Canela”, a portar els reclinatoris cap a l’Església, perquè eren “senyorials”, i feien molt de goig.
Em sembla recordar que la sala a la que fa referència l’escrit, era una “sala d’estar” en la que hi havia, hi ha, una fornícula ( buit deixat en el gruix d’una paret per a col.locar-hi una estàtua...: una imatge religiosa?).
El que em sorpren és que no es faci cap referència del “què se’n va fer” de tot el contingut mobiliari, de la capella, de la biblioteca i de tantes i tantes coses que hi havia a can Trincheria. Quan l’Ajuntament, el poble, en va ser propietari la casa ja era buida? Es va buidar després? De quina manera es va fer? Perquè no es va aprofitar el que hi havia?
Hi recordo un llibre molt gruixut, un Herbari, que em sembla recordar fet pel Dtor. Joan Gener i Prats, que era un document únic! On és?
Algú dels que va viure la compra, traspàs, d’aquesta casa ens podria confirmar, aclarir, algun d’aquests dubtes?
Ah! I si no tot, part de l’edifici, no podria ser més apropiat, per exemple, per a ubicar-hi la Fundació Josep Lloveras, donant un altre sentit i alegria a la mateixa, a l’edifici, a l’esperit cívic i cultural d’aquest poble, a la plaça de la Coma... que no pas empresonar-la a la Torre Salvana?
Hem de fer confiança al "govern dels millors", que és el que tenim a Cassà, com també tenim a la Generalitat. Ja ho sabeu: "amb il·lusió!"
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari