El mestre Francesc Rossell, natural de Manresa però cassanenc d’adopció, fa 34 anys que és professor de la Salle Cassà. Com ja sabeu, és una persona d’una gran personalitat i una gran intel·ligència. És un home de ciències i un home de lletres, li agrada ensenyar matemàtiques però també història. Abans de deixar l’ensenyament actiu del col·legi, volem saber més de la seva persona.


Quants anys porta a la nostra escola?

     Vaig arribar a Cassà l’any 1977 juntament amb el germà Francesc i la Montserrat Oliveras.

Creu que són molts?

     El temps és relatiu. Però són  anys que m’han permès d´estimar el poble i la seva gent. He participat gustosament en moltes de les activitats que s’han anat fent durant aquest temps. Aquí, a Cassà, he fet moltes amistats.

Com va arribar a Cassà? Està satisfet del que ha viscut?

     En principi la intenció era passar-hi poc temps, però m’hi he trobat tant bé que, com veus, m’hi he  quedat. Gairebé em sento més cassanenc que manresà

Amb quins moments de la seva etapa com a professor es queda?

     Dels primers anys, en guardo un bon record perquè el col·legi era una família: pocs professors, alumnes i mitjans. Entre tots ho fèiem tot. Vam començar a muntar activitats: pessebres a la façana del col·legi, de monumentals al campanar de l’església; també vam iniciar les representacions  dels pastorets, el festival de la cançó, les acampades amb els finalistes, cercaviles, etc. Més endavant el col·legi ha anat creixent en tots els nivells i amb l’ESO els alumnes ens deixen més tard, fet que permet de comptar amb gent més gran i  podem fer activitats més lluïdes i, potser, de més qualitat. Els alumnes són molt participatius.

Sens dubte, però la construcció dels gegants de la Salle ha estat una de les coses més gratificants que ha fet. Com va sorgir la idea de crear-ne uns?
  
  Acostumava  a acompanyar cada any l’amic Josep Maria Dausà, llavors alcalde, a la cercavila de la Festa Major i vaig contemplar la possibilitat de fer uns gegants per al col·legi a fi de col·laborar també en la festa. D’acord amb el germà Carmel, aleshores director, vaig començar a fer la parella de gegants durant l’estiu de 1.985 per estrenar-los a la Festa de l’any següent.


En un principi es deien Baldiri i Caterina. Quins van ser els motius pels quals vau escollir aquests noms i quins per canviar-los?

     El nom va ser escollit d’entre una terna proposada als alumnes. Anaven vestits de catalans. Durant la visita al col·legi del germà Superior General una forta ventada els va fer caure. Els vaig restaurar i modificar un xic. Aleshores decidírem vestir-los de comtes catalans; això va suposar també un canvi de noms.

Amb la construcció del gegantó podríem considerar la família ja completa?

     Ara penso que sí, però també puc canviar d’opinió. Durant la cercavila de la Festa Major d’enguany es podrà observar el canvi que ha fet el noi. L’he retocat, aixecat i pintat de nou. Ha superat la pubertat i ha entrat a l’adolescència.

Acabada la seva etapa com a professor, ja té algun pla de futur?

    El futur és el dia a dia. Tinc moltes coses a fer: acabar feines pendents, ordenar i classificar peces del meu museu, venir a Cassà,  viatjar.. Del que sí estic segur és que no estaré quiet i, més encara, quan tens il·lusions i la possibilitat de portar-les a terme.

Moltíssimes gràcies mestre. Crec que a la Salle Cassà sempre hi tindrà un lloc, un molt bon record i molta estimació. La seva pedagogia i bona educació ens acompanyen.