Emotiu i multitudinari comiat al mestre Francesc Rossell
Prop d'un miler de cassanencs i cassanenques han assistit aquesta tarda a l'església parroquial de Sant Martí de Cassà al fueral per l'ànima del que fou mestre del col·legi La Salle Cassà, Francesc Rossell, enterrat diluns passat a Manresa.
La cerimònia ha comptat amb la presència majoritària d'alumnes i exalumnes de Francesc Rossell, això com de nombrosos companys de treball, entre els quals alguns exdirectors del col·legi la Salle de Cassà. Ha estat l'actual director del centre, Joan Casas el que ha tingut el primer record del finat destacant-ne les quaitats com a mestre i com a amic.
Al llarg de la cerimònia, oficiada pel rector de Cassà, Enric Plantés, han tingut lloc diverses intervencions, amb un alt grau d'emotivitat que han rememorat la figura de Francesc Rossell, que estigué durant trenta-quatre anys com a mestre de Cassà. Tres alumnes recents seus l'han recordat en el seu vesant pedagògic, de director i ànima dels Pastorets i com a conseller i amic.
Josep M. Dausà, que va comparir amb Rossell tots els anys de mestre a Cassà ha recordat algunes vivències comprtaides per molts edels assistents que han fet reviure la personalitat de Rossell "un home afable, gran conversador, i amic de tothom", i les seves iniciatives, especialment a l'hora de construir els gegants del Colegi La Salle, que avui presidien l'altar major de l'església parroquial.
Josep M. Rossell, germà d'en Francesc, ha agraït el suport donat per la gent de Cassà que sempre havia considerat en Francesc com un convilatà més i ha explicat que la cerimònia íntima celebrada a Manresa es va fer atenent a la voluntat expressada pel finat de tenir un comiat d'aquestes característiques.
Diverses peces musicals interpretades per alumnes i exalumnes de Rossell han acompanyat la cerimònia que ha estat una gran demostració de l'afecte despertat pel mestre Rossell a Cassà de la Selva.
La cerimònia ha comptat amb la presència majoritària d'alumnes i exalumnes de Francesc Rossell, això com de nombrosos companys de treball, entre els quals alguns exdirectors del col·legi la Salle de Cassà. Ha estat l'actual director del centre, Joan Casas el que ha tingut el primer record del finat destacant-ne les quaitats com a mestre i com a amic.
Al llarg de la cerimònia, oficiada pel rector de Cassà, Enric Plantés, han tingut lloc diverses intervencions, amb un alt grau d'emotivitat que han rememorat la figura de Francesc Rossell, que estigué durant trenta-quatre anys com a mestre de Cassà. Tres alumnes recents seus l'han recordat en el seu vesant pedagògic, de director i ànima dels Pastorets i com a conseller i amic.
Josep M. Dausà, que va comparir amb Rossell tots els anys de mestre a Cassà ha recordat algunes vivències comprtaides per molts edels assistents que han fet reviure la personalitat de Rossell "un home afable, gran conversador, i amic de tothom", i les seves iniciatives, especialment a l'hora de construir els gegants del Colegi La Salle, que avui presidien l'altar major de l'església parroquial.
Josep M. Rossell, germà d'en Francesc, ha agraït el suport donat per la gent de Cassà que sempre havia considerat en Francesc com un convilatà més i ha explicat que la cerimònia íntima celebrada a Manresa es va fer atenent a la voluntat expressada pel finat de tenir un comiat d'aquestes característiques.
Diverses peces musicals interpretades per alumnes i exalumnes de Rossell han acompanyat la cerimònia que ha estat una gran demostració de l'afecte despertat pel mestre Rossell a Cassà de la Selva.
Jo,sóc l'altre Carles.
Certament que el que en Carles Simón comenta ens va passar
,com tantes altres coses,vam viure amb en Francesc Rossell.
Ara però,superat l'estat del primer moment, en saber-se la malaurada notícia de la seva mort,em ve només una paraula al cap:Dimensió
Era, mestre en tot:Mates,català,història,gegants,pastorets,amistat,companyonia...
Però si ens hi fixem bé,veureu que el que hi trobarem més clar, és la dimensió justa i mesurada que tenia en cada cosa i moment.
Si calia parlar seriosament ho feia però, tal com diu en Carles,sabia posar-hi el punt d'humor en el moment just.
Et posava a to,si et despistàves a classe i després et portava a fer un toc,per què et notava nerviós.
Cadascú hi posaria totes les facetes en les que es veu lligat al Mestre Rossell,són tantes però,que en podríem fer un llibre.
És per això,que en trec aquesta conclusió de les meves vivències amb ell.
Mestre,de tot cor,moltes gràcies.#3
Al 1985-86 vaig acabar l'EGB a la salle cassà.Jo em mates,física i tot lo relaciona't amb nombres em complicaven la vida.Al fer BUP al Vicenç Vives la complicació va anar en augment.Però allà va aparèixer el Mestre Rossell.Un cop acaba't l'EGB encara va ser el meu mestre.Quan teniem un exàmen m'agafava a mi i un company(un altre Carles) i a deshores ens feia classes per preparar l'exàmen.Aixi durant 2 anys i vaig poder passar a fer lletres pures.
Quan feiem pastorets o els primers festivals de final de curs vaig tenir el plaer d'acompanyar-lo tocant la bateria i ell amb el seu teclat(orgue)que feia esl baixos amb els peus.Era un disfrutar continu i sobretot als assaijos que solen ser pesats per les seves bromes i acudits.El dia de l'estrena treia els nervis només amb un sonriure als actors o fregant el cap com aquell que et despentina.
Quan vam formar el grup de grallers i percussions pels seus gegants(fills)de la salle em va dir:enhorabona, quina paciencia per fer sonar tanta gent al'hora molt bé i ànims que això sino és fa perquè t'agradi res.No Mestre,tu m'ho vas ensenyar a disfrutar només ensenyant el que tu pots sapiguer sense demanar res a canvi,sino veure les cares d'entusiame quan acaben de fer el que tu has intentat ensenyar em fas prou com tu sempre havies fet.Gràcies mestre per tot el que em vas ajudar i amb el respecte que tenies a tothom,encara m'enrecordo el que em sorprenia que ens tractessis de vostè a nosaltres,uns simples alumnes.Fins sempre MESTRE et recordare per vida.
Tu em vas ensenyar què significa la paraula Amic, sovint sobreutilitzada per la societat. I aquest valor de l'amistat, és, de tots els que em vas inculcar, el que més arrelat tinc. Últimament ens vèiem poc, però com sempre deies, l'autèntica Amistat no la separa ni l'espai ni el temps. Des de fa molts anys sempre deia que tinc 3 Amics, i, encara que te n'hagis anat, et continuaré comptant entre ells.
M'ajudaria tenir la teva fe per poder-te dir fins demà , a reveure... no sé si hi haurà ocasió en una altra vida, un altre lloc... espero que sí. I si, allà on siguis, trobes al meu avi, que, com saps, t'apreciava molt, li fas una forta abraçada. Et trobo a faltar, AMIC!
Teixi
Realment ha sigut una ceremònia molt emotiva i una trobada amb els companys i exprofessors que feia molt de temps que no ens veiem. I donar les gràcies especialment el professor Josep Mª Dausà
en explicar algunes vivències d'en Paco que en el moment amb venia records de la meva infància.
Per tu F.Rossell
"Paco, et trobarem molt a faltar, gràcies per les lliçons de vida que ens vas donar, pels bons moments que ens vas regalar i pel teu suport incondicional quan et vam necessitar. Sempre t'estimarem .
Pep i Sara.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari