L'equip d'Esquerra a l'Ajuntament de Cassà ha denunciat la manca de voluntat diàleg que hi ha des de l'equip de govern, en relació a la gestió de la subvenció de can Trinxeria.

En un article publicat al web d'ERC de Cassà titulat EUROPA, EL DIÀLEG I CAN TRINXERIA, Esquerra diu que a Cassà CiU només dialoga quan l'interessa: "El diàleg només l’utilitzen si necessiten el setè vot. Per res més."

El text del grup d'Esquerra és el següent (també el podeu trobar aquí)

EUROPA convoca una sèrie d’ajuts adreçats als estats que formen part de la Unió Europea per tal que aquests estats, mitjançant els governs locals o les comunitats autònomes puguin fer diferents actuacions amb la meitat del pressupost pagat. La normativa d’aquests ajuts és molt estricte sobretot per dos motius principals. El primer, perquè els ajuts no són “lliures”, això vol dir que en les bases dels ajuts diuen clarament en què et pots gastar aquests diners i en què no te’ls pots gastar. El segon, perquè s’havia comprovat, que, potser perquè Europa és molt lluny, o potser perquè a vegades als ajuntaments no són prou responsables, els diners que venien d’Europa no es gastaven en allò que s’havien de gastar. I ara això es vigila molt. I fins i tot Europa demana el retorn dels diners si detecta alguna irregularitat. I això ho pot fer, com a mínim durant els 5 anys següents a que hagin donat l’ajut.

Obtenir algun d’aquests ajuts no és fàcil, s’han de presentar projectes que a part de ser tècnicament correctes, han de tenir un objectiu definit, una utilitat a posteriori. Han de passar un procés d’avaluació i l’han d’aprovar. No tots els projectes poden obtenir ajut. Es valoren diferents coses dels projectes. Una cosa que dona força punts, es que la part del pressupost que ha de posar l’ajuntament en qüestió no el posi de fons propis, sinó d’altres ajuts. D’això se’n diu COMPLEMENTARIETAT. També han de tenir una utilitat definida i que tingui un sentit en l’àmbit en que és proposen. Els projectes que guanyen, és perquè a més de mostrar la capacitat tècnica del municipi, mostren que aquell municipi té un full de ruta clar, i una estratègia de desenvolupament que segueix unes pautes, un camí definit... Aquests projectes estan per sobre de colors polítics i es veuen com a eines de creixement del municipi en qüestió.

EL DIÀLEG és aquella part de la comunicació que permet que dues parts, que fins i tot poden tenir punts de partida oposats, puguin compartir informació i parlar de diferents coses. Per haver-hi diàleg, les dues parts han de voler-ho, i les dues parts ho han de posar en pràctica. Quan dialogues exposes els teus punts de vista i escoltes els de l’altre. Els comparteixes o no, depèn, però l’escoltes. Si no escoltes no hi ha diàleg. Públicament pots demanar el diàleg i dir que ets molt dialogant, però després les actuacions individuals poden mostrar que en realitat, allò que dius que és diàleg és monòleg.

CAN TRINXERIA, és un d’aquells projectes que va ser ben valorat per la comissió avaluadora de projectes. Tècnicament era correcte, tenia contingut, partia d’un pla estratègic de desenvolupament, deixava clar que a banda de museu s’establiria en aquest espai altres serveis, com per exemple l’oficina de turisme. Tenia una utilitat clara, servia per recuperar patrimoni, posava en valor un aspecte de Cassà indiscutible, la música de cobla. Era absolutament COMPLEMENTARI, tant, que l’ajuntament de Cassà no havia de posar ni un euro en la seva rehabilitació, ni tan sols en la del segon pis, que es preveia utilitzar com HOTEL D’ENTITATS, mancança històrica del municipi, amb dues subvencions que s’havien obtingut en paral•lel, una de la Diputació i una altra d’un fons de subvencions anomenat 1% cultural.

I ara direu, i què te a veure el diàleg amb Europa i amb Can Trinxeria?, doncs bé la manca de diàleg de l’actual equip de govern en el cas de Can Trinxeria és tant evident que els ha portat a renunciar a la subvenció que permetia arranjar el segon pis i convertir-lo en hotel d’entitats. I perquè? Doncs perquè públicament demanen diàleg, però sol•liciten un canvi de destinació a la Diputació (per no fer l’hotel d’entitats) i com que no els hi accepten, renuncien a la subvenció! I que en faran ara de la segona part de la subvenció per fer l’Hotel d’Entitats? L’Ajuntament no pot assumir els costos, també hi renunciaran???

I gràcies si no perden una part de la subvenció europea per equipar el museu! I perquè? Doncs perquè públicament demanen diàleg però en realitat practiquen el monòleg. El diàleg només l’utilitzen si necessiten el setè vot. Per res més.