Terra Baixa: un homenatge a Siset Negre

Cultura

Feia temps que ho esperàvem amb ganes. Entre mans, un gran repte: Terra Baixa. Un clàssic de clàssics. Volíem oferir a en Siset, sempre conscients de les nostres limitacions, l’homenatge que es mereixia. 

El Grup de Teatre Cassanenc i Guspira Teatre ens vam unir per recordar un gran home dins i fora de l’escenari.

Tot havia de ser perfecte. Els espectadors anaven arribant i s’anaven asseient guiats per uns acomodadors molt peculiars, que van sorprendre més d’un per la seva descaradura i estridència. L’espectacle estava a punt de començar, i darrere el teló es vivien moments de concentració barrejats amb els nervis d’última hora.

L’espectacle va començar amb la presentació, a càrrec de quatre persones que havien compartit grans moments de teatre i de la vida en general amb en Siset: en Joan Carrera, la Lola Callís, la Maria Teresa Bagué i en Carles Xirgu. Després d’un aplaudiment ben merescut als nostres presentadors per part  del públic assistent, arribava el moment. El teló s’obria perquè comencés la funció. Aquest cop, però, amb en Siset mirant-s’ho de lluny.

Els nervis van marcar les primeres escenes de l’obra, però poc a poc ens vam anar sobreposant per plantar-los cara i intentar treure de dins tot allò que la Mireia Vallès, la nostra directora, ens havia inculcat. El teatre estava ple i, a més a més de la calor que ens va fer suar tant, vam poder notar la calor que ens oferia el públic.

Quan va acabar l’obra els espectadors aplaudien fort, amb ganes, entusiasmats. Des de dalt l’escenari feia la sensació que havia anat bé, que havia agradat. Això volia dir que, aparentment, havíem aconseguit el nostre objectiu: oferir una representació digna per dir adéu a una gran persona, un gran mestre, un gran home de teatre.

Seguidament, la Maria Grau i Negre va llegir unes sentides paraules en memòria del seu oncle, unes paraules que van fer emocionar els assistents i, sobretot, la família. Per acabar l’homenatge, es va fer entrega d’un ram a la filla i a les nétes d’en Siset.

Va ser una jornada plena d’emocions de diferents gustos: l’amarg d’haver perdut una gran persona i el dolç d’haver-li pogut oferir el nostre comiat particular.
Volem agrair la presència de cadascuna de les persones que, tant dissabte com diumenge, van omplir el teatre de gom a gom. No ens cansem de repetir que sense el suport del públic res no seria possible.

Per acabar, i veient la gran acollida que ens heu ofert, voldríem avançar-vos que hi haurà una tercera representació de l’obra al nostre poble. Més endavant us en confirmarem la data.

Moltes gràcies a tothom qui ha contribuït a fer d’aquest homenatge un gran homenatge.

Et trobarem a faltar, Siset!

Grup de Teatre Cassanenc
Guspira Teatre

Comentaris

Anna Poaté Negre
1.

Gracies a tota la gent que va col:laborar en l'homenatge al meu avi: actors, directores, perruqueres,... Sé que l'avi hauria estat orgullós de tots vosaltres.
I gracies a tothom que va omplir el teatre i, d'una manera o altre, recordar a l'avi, que era una gran persona, i al que cada dia trobem a faltar.
I a tu, Maria, per aquelles paraules tan sentides.
Gracies a tothom.

ANNA

Comenta aquest article