Si una cosa té el carnaval és que no té edat. No hi ha una època per començar o deixar de disfressar-se i celebrar aquesta festa. Quan arriben aquestes dates, petits i grans surten al carrer desafiant al fred i a la vergonya per gaudir dels únics dies de l’any on gran part de la societat perd el sentit del ridícul, i és que és més fàcil fer l’indi quan tothom ho fa a vegada, oi? A més, per carnaval s’ha de celebrar alguna cosa, és pràcticament un imperatiu social. No sabem ben bé què celebrem, ja que la majoria de la gent no sap a què es deu aquesta festa ni d’on ve... Alguns asseguren que té els seus orígens en l’antiga Sumèria i Egipte, però que van ser els romans qui van popularitzar-la tal i com la coneixem. És una dada una mica indiferent avui en dia ja que l’única ofrena que reben els egipcis, sumèris i romans en l’actualitat d’aquestes festes són les disfresses d’alguns… Vingui d’on vingui, però, per carnaval s’ha de sortir.

Diu la llegenda que per carnaval tot s’hi val, i que per això ens tapem la cara amb màscares i disfresses. Aquest refrany és ben cert. Tot s’hi val i a vegades ens hem de tapar la cara per vergonya... En ocasions no n’hi ha prou, però, amb amagar-se, i hem de recórrer a altres solucions per perdre el sentit del ridícul i desinhibir-nos, i aquí és on surt a escena i pren importància l’alcohol, un mètode infalible.

És mundialment conegut que el carnaval és una de les festes on més consum de begudes alcohòliques hi ha, ja sigui per allò que dèiem de perdre la vergonya o simplement per seguir amb la rutina i la tradició. Fins aquí, tot correcte, però si dèiem que el carnaval no té edat per començar a celebrar-lo, el consum d’alcohol tampoc en té, i cada vegada la mitjana d’edat on els adolescents comencen a beure és més baixa.

A Cassà de la Selva és costum que per carnaval la Comissió de Festes organitzi una festa popular al pavelló polivalent. Aquesta festa té una bona acollida entre els joves del poble, que són els qui realment celebren el carnaval fins a altes hores. Al llarg dels anys les mesures de seguretat per evitar que els menors d’edat tinguin  accés a l’alcohol s’han anat incrementant. Els menors, però, sí que poden entrar al recinte del polivalent a partir dels 14 anys, sempre que no tinguin accés a aquestes begudes i que se’n controli l’accés, ja que es tracta d’una festa popular i la normativa ho permet. A més, la falta d’espais i llocs de lleure per a aquestes edats intermèdies entre la minoria i la majoria d’edat obliga a la Comissió a donar una opció als adolescents.

La festa de divendres, sense excepció
Enguany, com en la nit de cap d’any passada, el control a la porta el divendres passat durant la festa popular de carnaval va ser exhaustiu i es distingia entre majors i menors amb una tira fluorescent al voltant del canell que era d’un o altre color. D’aquesta manera, a la barra i a la zona de tiquets els organitzadors verificaven si la persona podia o no consumir alcohol. Aquesta és una mesura que funcionaria molt bé si no fos per la poca voluntat que tenen els menors d’edat de complir-ho. Sempre destaquem que són els organitzadors qui han de controlar aquestes coses però oblidem les nostres responsabilitats a l’hora d’ajudar-los. No serveix de res que prohibim i fem servir mesures de seguretat per un costat i per l’altre estiguem ajudant a infringir les normes i a esquivar els controls. El fet determinant és que les mesures no són efectives, ja que els menors acaben bevent igual utilitzant tècniques que no són res de nou. La majoria ja venen entonats de fora, aquest és el mètode més utilitzat. A més, molts menors entren begudes a dins tot i el control de la porta. Divendres, amb les disfresses, encara era més fàcil amagar les ampolles i es podien veure molts adolescents omplint gots amb begudes de fora. Les mesures de seguretat no només són a la porta,  també són a dins del recinte, però algun sempre se’n escapa i si, a més, els majors d’edat que els accedeixen a proporcionar-los beguda ells mateixos quan els ho demanen, ja està tot dit.

I és que potser es hauríem de plantejar que no només els organitzadors d’aquest tipus d’esdeveniments són responsables de les conductes que estan adquirint els joves cada vegada més aviat, sinó que tots hi hem de posar de la nostra part per poder acabar conscienciant als més petits que s’esperin una mica. Potser el problema rau en què els nens de 14 anys ja tenen inquietud per provar l’alcohol, i això ho hem provocar tots nosaltres amb la falta d’atenció que hem prestat a aquest gran problema al llarg dels anys.

Si primer es provava la beguda als 18, després als 16 i ara és als 14, què ens espera d’aquí a un temps? Sempre hi haurà diversitat d’opinions en aquests aspectes, ja que uns creuen que la culpa és dels pares, els altres pensen que és de la normativa, etc. Però mai ens mirem a nosaltres mateixos i pensem si no hi tenim alguna cosa a veure. En tot cas, tot té una solució en aquesta vida, però els grans problemes reclamen grans compromisos.